RM per atròfia òptica

En un estudi del 2006 al 2007, es va trobar que la ressonància magnètica es pot utilitzar per mesurar el gruix de la nervi òptic. Si hi ha pèrdua de fibra nerviosa (atròfia òptica), això es fa visible en un examen de ressonància magnètica com una disminució del diàmetre de la nervi òptic gruix. Aquest mètode que utilitza la ressonància magnètica 3T va resultar ser un mètode extremadament sensible i no invasiu, que permet avaluar el condició dels nervi òptic en un breu temps d 'examen, especialment a glaucoma pacients.

informació general

La ressonància magnètica (RM) és una tècnica d'imatge moderna que s'utilitza en oftalmologia i altres camps. L’examen mitjançant ressonància magnètica fa servir l’anomenat spin nuclear, el que significa que cada nucli atòmic gira sobre el seu propi eix i, per tant, es converteix en un imant feble. En la ressonància magnètica, s’utilitza un imant fort per portar els àtoms d’hidrogen del cos, els eixos dels quals apunten en direccions diferents, en una disposició paral·lela.

Aleshores s’emeten ones de ràdio que pertorben els àtoms d’hidrogen de manera que es canvien les seves direccions axials. Després d’apagar les ones de ràdio, els àtoms d’hidrogen tornen a saltar a la seva posició paral·lela original i emeten elles mateixes ones de ràdio, que després són gravades per la màquina de ressonància magnètica. A continuació, es calcula una imatge seccional a partir d’aquestes dades per al pla respectiu.

En principi, per tant, només es mesura la densitat dels àtoms d’hidrogen, la qual cosa significa que les RM poden representar clarament les estructures anatòmiques del cos, i especialment els teixits tous. La ressonància magnètica (MRI) és molt adequada per a una avaluació precisa dels canvis estructurals a l'ull i l'angle ocular, ja que permet una diferenciació exacta entre diferents teixits i substàncies. El procediment s’utilitza, entre altres coses, per diagnosticar tumors i inflamacions.

A continuació, es mesura la mida de les estructures, com el gruix dels músculs oculars externs. Això pot ser important en el cas de inflamació muscular o inflamació inflamatòria de les cavitats oculars (orbitopatia endocrina, exoftalmos) i pot ser innovador en el diagnòstic. Especialment en el cas d’un inflamació del nervi òptic (neuritis nervi optici, neuritis retrobulbar), l’examen d’un possible atròfia òptica per mitjà de ressonància magnètica és de particular importància.