L’otosclerosi (ICD-10-GM H80.-: otosclerosi) es refereix a una malaltia progressiva de les orelles associada a una formació òssia excessiva del laberint ossi (sistema de cavitat òssia petita).
La forma fenestral es pot distingir de la forma coclear de formació òssia exuberant:
- La forma fenestral és, amb diferència, la forma més comuna i implica el laberint ossi a la zona de la finestra ovalada (comunicació entre orella mitjana i l’orella interna).
- La forma coclear, molt rara, afecta la còclea òssia amb les seves cèl·lules sensorials (= camp receptor per a la percepció auditiva; part de l’oïda interna).
Relació de sexe: les dones es veuen afectades el doble de vegades que els homes. En la població blanca, la malaltia es produeix més sovint que en negres africans, nadius americans o asiàtics.
Pic de freqüència: la incidència màxima d’otosclerosi es troba entre els 15 i els 40 anys.
La prevalença (incidència de la malaltia) és de fins al quatre per cent a Alemanya. L’otosclerosi es produeix en famílies fins a un 50% dels casos.
La incidència (freqüència de casos nous) és d’uns deu casos per cada 100,000 habitants a l’any.
Curs i pronòstic: l’otosclerosi és una malaltia crònica progressiva que condueix a l’augment pèrdua d'oïda.
