Disúria - anomenada col·loquialment dolor sobre la micció – (sinònims: Algúria; Vejiga urgència; espasme de la bufeta; Tenesme de la bufeta; Ardor sobre la micció; disúria; espasme de la bufeta urinària; Tenesme de la bufeta urinària; Urgència urinària; Micció dolorosa; Micció dolorosa; Micció dolorosa; Micció dolorosa; Estranguria; Tenesmus vesicae; tenesme vesical; ICD-10-GM R30. -: dolor durant la micció) s'entén com un buidatge difícil i deliberat de la bufeta (micció), que també pot ser dolorosa. La disúria és una de les queixes de la micció. També inclou algúria (dolor només durant la micció) i estrangúria (an ganes d’orinar que no es pot suprimir i va acompanyat de dolor).
La disúria pot tenir moltes causes diferents. Sovint, implica obstruccions al flux urinari o infeccions del tracte urinari.
La disúria pot ser un símptoma de moltes malalties (vegeu a "Diagnòstics diferencials").
Relació de sexes: les dones són més freqüentment afectades que els homes.
Curs i pronòstic: El curs depèn de la malaltia. Els cursos perillosos són possibles a:
- Desenvolupament de pielonefritis (inflamació del pelvis renal)/sèpsia (sang intoxicació) esp. en pacients geriàtrics, obstrucció concomitant (oclusió d'un òrgan buit).
- Dones embarassades: ja amb asimptomàtica bacteriúria (ABU), hi ha un major risc de pielonefritis.
- Nens: en infeccions febrils del tracte urinari risc de dany permanent del parènquima renal.
- Trastorn de la fertilitat (pertorbació de la fertilitat) en:
- Dones: Uretritis (uretritis; infecció per clamídia), colpitis (vaginitis) amb silenci annexitis (inflamació del trompes de Fal·lopi i ovaris).
- Homes: prostatitis crònica (prostatitis).
La disúria que no es tracta o no es cura completament pot esdevenir crònica.
