Disúria: anomenada col·loquialment dolor en orinar - (sinònims: Alguria; Vejiga urgència; Espasme de la bufeta; Tenesme de bufeta; Ardor en orinar; Disúria; Espasme de la bufeta urinària; Tenesme de la bufeta urinària; Urgència urinària; Micció dolorosa; Micció dolorosa; Micció dolorosa; Micció dolorosa; Stranguria; Tenesmus vesicae; Tenesme vesical; ICD-10-GM R30. -: dolor durant la micció) s’entén com un buidatge difícil i deliberat del bufeta (micció), que també pot ser dolorosa. La disúria és una de les queixes de micció. També inclou algúria (dolor durant la micció sola) i estrangúria (an ganes d’orinar que no es pot suprimir i s’acompanya de dolor).
La disúria pot tenir moltes causes diferents. Freqüentment, implica obstruccions al flux urinari o infeccions del tracte urinari.
La disúria pot ser un símptoma de moltes malalties (vegeu a la secció "Diagnòstics diferencials").
Relació de sexes: les dones són més freqüentment afectades que els homes.
Curs i pronòstic: el curs depèn de la malaltia. Els cursos perillosos són possibles a:
- Desenvolupament de pielonefritis (inflamació del pelvis renal) / sèpsia (sang intoxicació) esp. en pacients geriàtrics, obstrucció concomitant (oclusió d’un òrgan buit).
- Dones embarassades: ja amb símptomes bacteriúria (ABU), hi ha un risc augmentat de pielonefritis.
- Nens: en infeccions de les vies urinàries febrils risc de danys parenquimals renals permanents.
- Trastorn de fertilitat (alteració de la fertilitat) en:
- Dones: Uretritis (uretritis; infecció per clamidia), colpitis (vaginitis) amb silenci annexitis (inflamació del trompes de Fal·lopi ovaris).
- Homes: prostatitis crònica (prostatitis).
La disúria que no es tracta o no es cura completament es pot convertir en crònica.