Patologia
El dany estructural en un genoll de pont afecta la transició tendó-os del tendó rotular (ròtula) a la punta de la ròtula. Els exàmens microscòpics han revelat canvis degeneratius significatius (relacionats amb el desgast) en el teixit del tendó, mentre que falten cèl·lules inflamatòries. Es tracta, per tant, d’una malaltia degenerativa (relacionada amb el desgast), no inflamatòria. Aquest tema també pot ser del vostre interès: dolor crònic al genoll
Símptomes
Pacients amb síndrome de la punta rotuliana informe dependent de la càrrega dolor a la zona de la punta rotuliana. Segons l’estadi de la malaltia, el dolor pot estar present al començament de la càrrega i tornar a desaparèixer després de la fase d’escalfament, mentre es repeteix en la fase següent a la càrrega. En la fase avançada, el dolor roman durant tota la càrrega.
En casos molt avançats, la inserció de la ròtula fa mal no només durant les activitats esportives, sinó també de manera permanent a la vida quotidiana, per exemple quan es puja escales. Alguns pacients descriuen un dolor semblant a una punyalada en determinades condicions angulars de la articulació del genoll sota càrrega. El caràcter persistent del dolor és típic.
Sovint és un quadre clínic crònic que dura molts mesos o anys, amb fases de dolor baix però símptomes recurrents després de les càrregues màximes. En el 20-30 per cent dels casos, es produeix una síndrome del tendó rotular a ambdós costats del genoll historial mèdic (anamnesi) de pacients amb esports de salt com a aficions és una tendència. Freqüent jogging en terrenys durs o culturistes també s’esmenten amb més freqüència.
Durant el examen físic, se sol notar un dolor de pressió per sobre de la punta de la ròtula. Un dolorós estirament moviment de la part inferior cama contra la resistència també és típic. La vermellor visible o la inflor són signes menys freqüents.
De vegades el articulació del genoll és completament insignificant, en aquest cas un diagnòstic sospitós només es pot fer a partir del pacient historial mèdic. Alguns pacients també es queixen d'una sensació de rigidesa i dolor després de seure durant llargs períodes, per exemple, després de llargs viatges en cotxe. Sonografia (ultrasò) és un procediment fàcilment disponible i adequat per al diagnòstic d’un genoll Springer.
Per tal de poder avaluar correctament qualsevol canvi, sempre s’hauria d’examinar el costat oposat saludable. Els canvis sonogràfics típics al genoll d’un saltador són l’espessiment del tendó, el teixit de lliscament del tendó irregularment limitat i l’estructura del tendó irregular. L'exploració per ressonància magnètica del genoll no forma part del diagnòstic rutinari d'un genoll del saltador de tendó rotular, tot i que és un procediment adequat.
La ressonància magnètica és important per a la localització de la zona de degeneració quan està pendent l’eliminació quirúrgica del teixit alterat del tendó. A més, la ressonància magnètica del genoll permet una millor avaluació de la qualitat del tendó rotular que la sonografia. El de raigs X no ajuda amb la síndrome del tendó rotular Pringerknee Jumpers genoll i s’utilitza per excloure altres malalties.
Els procediments d’imatge tenen un paper important en un diagnòstic fiable de la síndrome del tendó rotular. El focus principal es centra en els raigs X i la sonografia, a través dels quals es fan clarament visibles els canvis en el tendó ossi i rotular. En contrast amb ells, la ressonància magnètica (RM) no forma part dels exàmens rutinaris del genoll del saltador i, per tant, poques vegades s’utilitza en aquest procediment. El major avantatge d’aquesta tècnica d’imatge és que permet una localització molt precisa de la zona degenerada, motiu pel qual s’utilitza especialment en el context de l’eliminació quirúrgica del teixit afectat. A més, la ressonància magnètica permet excloure diagnòstics diferencials, com ara canvis degeneratius a la cartílag, per exemple genoll artrosi.
Tots els articles d'aquesta sèrie:
