Ben aviat, els científics tenien la vaga idea que hi havia certes substàncies missatgeres al cos que servien de mediadors de la informació als òrgans. No obstant això, va ser un llarg camí fins al descobriment de les hormones. El 1902, els dos fisiòlegs anglesos Ernest Henry Starling i William Maddock Bayliss van assolir un pas significatiu en la investigació hormonal. Van poder demostrar que el pàncrees encara funcionava després de tot els nervis que el portava a ser tallat.
El motiu: segrega substàncies digestives tan aviat com estómac el contingut entra a l’intestí. D’aquesta manera, els dos científics van descobrir una substància missatgeria humoral que anomenaven secretina.
Descobriment d'altres hormones
El 1905, Starling va proposar el nom de "hormona" (hormao (grec) = condueixo) per descriure totes les substàncies que entren al sang a través de glàndules especials i estimulen l’activitat d’altres òrgans. El descobriment d’altres les hormones, Incloent gastrina en 1905, insulina en 1921 i somatostatina el 1972, va demostrar que els anglesos havien fet un gran avenç en la investigació hormonal.
La primera hormona que es va aïllar i es va determinar la seva estructura va ser adrenalina. Ja el 1901, el químic japonès-nord-americà Jokichi Takamine (1854 - 1922) va poder extreure’l del glàndula adrenal. Poc temps després, aquesta substància va ser reconeguda com una hormona segons els resultats de Starling i Bayliss.
Què són les hormones?
Sense les hormones, res no funciona realment al cos humà, perquè les hormones transmeten informació important perquè les cèl·lules i els òrgans puguin funcionar correctament. En conseqüència, les hormones són substàncies produïdes de manera natural al cos que tenen un efecte coordinat precisament en concentracions mínimes. Es produeixen en determinades cèl·lules glandulars de diferents òrgans, com el pàncrees. Des del seu lloc de formació, són alliberats al torrent sanguini i viatgen a través del circulació a òrgans específics d’èxit, on exerceixen el seu efecte específic.
Les hormones o substàncies semblants a les hormones que no es formen en glàndules especials, sinó directament al teixit, s’anomenen hormones tisulars.
Quines "glàndules endocrines" produeixen hormones?
-
Hipotàlem, hipòfisi
-
Gònades
-
Ronyons
-
Glàndula tiroide
-
Fetge
-
Glàndula paratiroide
-
Tracte gastrointestinal
-
Escorça suprarenal, medul·la suprarenal
-
Teixit adipós
-
Pàncrees
-
etcètera...
Principi de bloqueig de claus
Per exercir el seu efecte a les cèl·lules dels òrgans de l'èxit cal unir-se als receptors hormonals, que són estructures especials a la superfície o a l'interior de la cèl·lula. En aquest procés, el receptor i l’hormona encaixen com una clau i un pany, motiu pel qual aquest sistema de reconeixement també s’anomena principi de pany. Un cop l’hormona ha desbloquejat el bloqueig del receptor amb la seva clau, desencadena els processos metabòlics de la cèl·lula, com ara una reacció química dins de la cèl·lula.
