Quins enfocaments terapèutics hi ha sense medicaments? | Teràpia de l'ADHS

Quins enfocaments terapèutics hi ha sense medicaments?

Educació i teràpia conductual de les persones afectades Per comprendre la malaltia, orientació sobre com tractar correctament els símptomes i augmentar l'atenció Psicoteràpia Reforçar l’autoestima i l’autocompetència per compensar les debilitats de forma independent i tractar problemes psicològics acompanyants Nutrició i estil de vida Activitat física Estructures clares i regularitat per facilitar la vida quotidiana, física health augmentar el rendiment mental, fer exercici físic per compensar la hiperactivitat. Homeopatia Substàncies calmants i que milloren el rendiment, com per exemple Flors de Bach per donar suport a altres enfocaments terapèutics Molts altres enfocaments nous, com ara l'ergoteràpia, el neurofeedback, la meditació

  • Educació i teràpia conductual de les persones afectades Per comprendre la malaltia, orientació per al maneig correcte dels símptomes i per augmentar l'atenció
  • Psicoteràpia Per enfortir l’autoestima i l’autocompetència, compensar les debilitats de forma independent i tractar problemes psicològics d’acompanyament
  • Nutrició i estil de vida, activitat física Estructures i regularitat clares per facilitar la vida quotidiana, salut física per augmentar el rendiment mental, exercici per compensar la hiperactivitat
  • Fomentar el talent Ús de la creativitat i altres habilitats per fomentar la concentració i permetre la participació amb èxit a la vida escolar i laboral
  • Homeopatia Substàncies calmants i que milloren el rendiment com les flors de Bach per donar suport a altres enfocaments terapèutics
  • Molts altres enfocaments nous, com ara la teràpia ocupacional, el neurofeedback, meditació...

Formes psicoterapèutiques de teràpia per a TDAH hauria d’ajudar el nen a entendre’s millor a través de diversos enfocaments i a poder influir millor en les seves pròpies accions. El comportament del nen sovint es veu influït indirectament i desapercebut.

A la nostra pàgina secundària trobareu informació important sobre les següents formes psicoterapèutiques de teràpia: A més, diverses relaxació s’utilitzen tècniques, com ara: que s’expliquen amb més detall fent clic a l’enllaç respectiu. Les formes terapèutiques pedagògiques terapèutiques tenen com a objectiu influir positivament en l’educació, que només es pot dur a terme amb dificultat per diversos motius. L’educació curativa és, doncs, una subàrea de l’educació i amb els seus diversos mètodes i enfocaments intenta tractar les àrees problemàtiques individuals d’una manera orientada al problema i, per tant, individual i millorar-les pas a pas.

Podeu trobar més detalls aquí: ADHS i educació correctiva, així com en psicoteràpia per ADHS

  • Teràpia conductual
  • Formació en autogestió
  • Tractament psicològic de profunditat
  • Teràpies sistèmiques
  • Teràpia familiar
  • Ioga
  • Entrenament autogènic
  • Relaxació muscular progressiva segons Jacobson

Alguns enfocaments terapèutics veuen una connexió entre les al·lèrgies, dieta i la formació TDAH - símptomes típics. Expliquem aquests enfocaments amb més detall a la nostra subpàgina: TDAH nutrició. Sovint es tracta de formes alternatives de tractament l’eficàcia de les quals encara no s’ha provat suficientment o es considera qüestionable.

En neurofeedback, els elèctrodes EEG s’utilitzen per mostrar els propis del pacient cervell ones en una pantalla, que mostren, entre altres coses, l'atenció i la concentració actuals del pacient. Per a una millor comprensió, el pacient no veu els senyals com ones EEG, sinó, per exemple, com a formes i figures que es poden canviar i moure per concentració. Per tant, aquest entrenament es pot estructurar com un joc i pot ser una forma alegre d’entrenament de l’atenció, especialment per als nens.

En teràpia ocupacional, la capacitat general per moure’s no s’incrementa com en la fisioteràpia, sinó que s’ensenyen seqüències d’acció molt concretes. Per als pacients amb TDAH, es tracta d’activitats de la vida quotidiana i de tasques creatives que pretenen augmentar la capacitat general d’actuar i facilitar l’afrontament de les exigències de la vida quotidiana. Mitjançant la realització d’accions específiques, s’haurien d’aprendre accions organitzades i planificades.

En alguns casos, les substàncies homeopàtiques poden aconseguir èxits terapèutics similars als dels medicaments habituals sense causar efectes secundaris indesitjables. Tot i això, l’eficàcia dels remeis homeopàtics és complexa i no sempre està demostrada. A més, també són substàncies actives que poden tenir efectes secundaris tan greus com les substàncies mèdiques convencionals.

En cas d’intolerància a, per exemple, Ritalin, però, són una bona alternativa si s’utilitzen de manera responsable. Especialment en el cas d’una hiperactivitat pronunciada en el context de la síndrome de dèficit d’atenció, l’activitat esportiva pot reduir eficaçment els símptomes i augmentar el benestar. A més, l’esport no només augmenta el rendiment mental, sinó que també augmenta l’autoestima, que en molts pacients es redueix pels problemes d’acompanyament del TDAH.

Per tant, molts metges recomanen exercicis regulars. No obstant això, alguns pacients corren el risc de sobreexercitar-se i l'esport es converteix en una addicció. Per tant, l’activitat física no és adequada com a única teràpia.

Si s’inclouen animals a la teràpia, tenen un efecte relaxant sobre el pacient i augmenten la seva motivació. Treballar, per exemple, amb un gos o un cavall entrenament de concentració ha de ser divertit i facilitar el domini de les tasques. Tenir un animal petit també pot ajudar els nens a assumir responsabilitats i entrenar a l’animal de companyia augmenta la seva pròpia capacitat d’atenció sense cap tipus de compulsió.

Tot i això, no tots els animals són adequats i tenen els seus propis requisits, de manera que la compra no s’ha de fer a la lleugera. El suport a l’entorn domèstic és una part essencial de la teràpia real del TDAH. Aquí s’uneixen totes les mesures terapèutiques.

Aquí s’han d’integrar en l’educació diària i, per tant, en la vida quotidiana, perquè només d’aquesta manera es pot influir de manera sostenible en els comportaments acabats d’aprendre. És concebible que això pugui degenerar en una enorme càrrega per als pares i per a tota la família. ADHS i suport familiar i educatiu - Què és?