Remei casolà contra un abscés

introducció

An abscessos és una cavitat de nova formació plena de pus, que queda encapsulat del teixit restant. An abscessos bàsicament es pot produir a qualsevol part del cos. Es nota o sovint en una capa de pell més profunda.

L’àrea corresponent fa mal especialment quan s’aplica pressió, en determinades circumstàncies també es pot formar un bony en aquest punt. La formació d’un abscessos és promogut per un afeblit sistema immune, però també es pot produir en persones completament sanes. Els abscessos recurrents sempre s’han d’aclarir per a imatges clíniques com ara acne inversa.

Fins i tot si un abscés és acollidor: en cap cas heu de punxar la cavitat amb una agulla o un ganivet. La causa, a saber els bacteris que han penetrat des de la superfície de la pell fins a capes més profundes, normalment només empitjora per això. Si febre, calfreds, nàusea o s’afegeixen altres símptomes que afecten tot el cos als símptomes inflamatoris locals, s’ha de consultar immediatament un metge. Els abscessos també es poden produir repetidament, per la qual cosa es recomana prevenir els abscessos a la vida quotidiana. Aquí podeu saber com prevenir els abscessos: quina és la millor manera de prevenir un abscés?

La ceba: un remei domèstic provat contra els abscessos?

Un dels remeis casolans més provats contra un abscés és probablement el ceba. A rodanxes i col·locat sobre l’abscés, pot tenir un efecte positiu en el procés de curació de l’abscés. A diferència d’alguns ungüents per tirar, es pot aplicar tant a zones tancades com obertes.

El ceba S'ha de tallar o tallar a quarts just abans de l'aplicació i després col·locar-lo directament a la zona de pell corresponent per aplicar directament el suc que surt. Després d'uns minuts de temps d'aplicació, el fitxer ceba es pot treure la peça, es pot repetir el procediment diverses vegades al dia si cal. El mode d’acció és el més semblant al de tirar ungüent, és a dir, estimula sang circulació (i per tant redueix la picor) i té propietats antibacterianes i antiinflamatòries limitades. Aquests efectes s’aconsegueixen amb l’alliina d’àcid amònic que conté sofre (que rep el nom del gènere botànic de la ceba) i la “substància lacrimal” de la ceba, l’òxid propantial, que irrita les membranes mucoses. Aquest darrer només es forma en tallar i s’encarrega d’augmentar el sang circulació.