introducció
Hi ha dolors que no es poden atribuir completament a causes orgàniques. Aquests dolors sovint es descarten erròniament com a pura "imaginació". Si les persones experimenten símptomes físics que no es poden explicar fins i tot després d’un ampli diagnòstic, s’anomena trastorn somàtic.
Les malalties d'aquesta naturalesa han estat reconegudes oficialment des del 1980 i requereixen aclariments i teràpies psicosomàtiques. A més dolor, hi ha una sèrie d'altres símptomes, com ara nàusea, marejos, sensació de pressió al pit, hipertensió, que es pot produir en el context d’un trastorn somàtic. Les causes subjacents poden ser molt diferents aquí.
Per què pots sentir un dolor que no està relacionat amb cap malaltia?
En els darrers anys, la medicina s’ha allunyat de la suposició original que dolor sempre és causat per danys als teixits. Per tant, la nova definició de dolor subratlla clarament els aspectes psicoemocionals del desenvolupament del dolor i subratlla que el dolor és un sentiment purament subjectiu. Per tant, la sensació de dolor també pot ser producte de la nostra psique, és a dir, es crea en els nostres pensaments però es pot percebre en qualsevol altre lloc del nostre cos.
Aquest dolor somatoform pot ser provocat per molts factors de la nostra vida. Per exemple, depressió sovint s’acompanya del desenvolupament de dolor somàtic o d’altres trastorns somàtics. L’origen exacte d’aquesta forma de dolor encara no s’ha aclarit amb detall. Tanmateix, en el cas de certs trastorns, se suposa que a infància, es formen vincles entre experiències de dolor físic i certs patrons de comportament, que més tard tenen un paper important en la percepció del dolor i, per tant, poden provocar dolor somàtic.
Causes
Sota el terme general d'hipocondria, es resumeixen diversos quadres clínics, que van des d'un pronunciat health comportament i consciència davant l’anomenat deliri hipocondríac. Els hipocondris es basen sovint en una por pronunciada de patir malalties o estar malalt. Com que aquests pacients solen tenir una consciència corporal conscient augmentada, atribueixen ràpidament moltes percepcions normals, com ara un augment lleuger cor taxa, a malaltia.
Depenent de la seva extensió, un trastorn hipocondríac pot tenir un impacte important en la qualitat de vida dels afectats, ja que es preocupen excessivament per la malaltia i, sovint, acudeixen a un metge per descartar possibles malalties. Com a resultat, el tema de la malaltia pot eclipsar tota la seva vida quotidiana i es poden deixar de banda les interaccions socials. Si se sospita que una persona té hipocondria, el primer pas és parlar amb un psicoterapeuta.
El tractament sol consistir en cognitiu teràpia conductual. Les malalties psicosomàtiques són símptomes causats per estrès psicològic o factors que influeixen considerablement en la qualitat de vida de la persona afectada. En la majoria dels casos, els trastorns psicosomàtics són l’expressió de dolor mental no processat o d’altres experiències vitals que es deuen a esdeveniments vitals profunds.
Aquests esdeveniments poden ser, per exemple, la pèrdua d’un ésser estimat o el menyspreu cap als altres. En la majoria dels casos, el dolor psicosomàtic és un dolor crònic i se sol diagnosticar com a exclusiu, cosa que significa que primer s’exclouen totes les altres causes possibles de dolor crònic. La teràpia del dolor psicosomàtic sol consistir en psicoteràpia, l'objectiu del qual és identificar i reduir el conflicte interior subjacent.
A més, hi ha altres opcions de teràpia, com ara relaxació tècniques, moviment, ergoteràpia i es recomana teràpia social. Dolor fantasma és una percepció del dolor en una part del cos amputada. Això significa que les persones que han estat amputades amb un braç, per exemple, senten dolor a la ubicació original del braç.
La percepció del dolor és aquí el producte pur de la psique. Dolor fantasma s’ha de distingir del residual dolor a les extremitats, que correspon al desenvolupament del dolor a l’extremitat residual permanent. El fenomen de la sensació fantasma en un membre amputat es produeix amb freqüència, però no sempre ha de ser una sensació de dolor; sovint es descriu com pessigolleig o pruïja pura. La causa exacta de la dolor fantasma encara no s’ha aclarit prou, però se sospita una reacció excessiva de l’escorça cerebral sensible, causada per la manca d’informació sensorial.
El tractament d’aquest quadre clínic consisteix, d’una banda, en un tractament farmacològic amb antidepressius. No obstant això, altres opcions de teràpia com la biofeedback o l’anomenada teràpia amb mirall guanyen cada vegada més popularitat. En la teràpia de miralls, la imatge de la meitat sana del cos es projecta sobre el costat malalt del cos del pacient mitjançant un mirall al mig entre les dues extremitats.
Aquest estímul òptic evoca records de la part del cos anterior a la cervell. Això provoca reaccions que suprimeixen el dolor fantasma. Aquest tema també pot ser del vostre interès: Amputació - Com cal descriure amb més detall anteriorment, ara sabem que la percepció del dolor no sempre es deu al dany dels teixits, sinó que també pot ser causada per desencadenants psicològics.
Aquest fenomen també es pot observar en situacions d’estrès emocional, com ara la sensació de por. La relació entre dolor i ansietat en la majoria dels pacients es basa en una por pronunciada de sentir dolor o en la por que el dolor existent empitjori. Com a resultat, aquestes persones desenvolupen una percepció augmentada del dolor, que en molts casos condueix a un augment del dolor.
Una altra possible explicació d’aquest fenomen és que la por és un senyal perquè les persones ens protegeixin dels perills que podrien acompanyar el desenvolupament del dolor. Si aquest desenvolupament de la por es pronuncia fortament, pot passar que ja se senti el dolor per la mera expectativa del dolor que vindrà. Molts estudis recents han demostrat que hi ha una clara connexió entre la percepció del dolor i l'existència de dolor depressió.
Encara no s’entén la causa exacta d’aquesta connexió. La interacció entre dolor somàtic i depressió pot provenir de les dues direccions. Per exemple, una depressió existent pot conduir a una percepció augmentada del dolor. D’altra banda, el dolor crònic, fins i tot somàtic, també pot provocar depressió. En la teràpia d’aquests casos, on hi ha depressió i dolor somàtic, s’ha demostrat que cal tractar tots dos trastorns per aconseguir un èxit terapèutic.
