Drenatge limfàtic manual

L’anomenat drenatge limfàtic descriu l’eliminació de líquids (la limfa) del teixit corporal. El sistema s’estimula mitjançant certes adherències suaus a la pell i es suporta el transport. El sistema dels vasos limfàtics serveix al cos per eliminar bacteris, substàncies estranyes, productes de degradació i molècules de proteïnes grans del teixit. Això ... Drenatge limfàtic manual

Edema / insuficiència | Drenatge limfàtic manual

Edema / insuficiència Hi ha diversos quadres clínics que afecten el sistema limfàtic i provoquen un retard de limfa al teixit. En l’anomenat limfedema primari (l’edema és una inflamació), existeix una debilitat del sistema limfàtic des del naixement o es desenvolupa durant la vida. En el limfedema secundari, la debilitat del sistema és una lesió com la cirurgia, ... Edema / insuficiència | Drenatge limfàtic manual

Contraindicacions | Drenatge limfàtic manual

Contraindicacions Les contraindicacions, és a dir, en els casos en què no s’ha d’aplicar una teràpia, són en el cas del drenatge limfàtic manual: en aquests casos hi ha el risc d’estendre encara més la malaltia estimulant la circulació o de sobrecarregar encara més el cor o el ronyó debilitat. . Inflamació aguda Malaltia febril Èczema a la pell ... Contraindicacions | Drenatge limfàtic manual

Altres mesures fisioteràpiques | Drenatge limfàtic manual

Altres mesures fisioteràpiques El "programa complet" de l'anomenada teràpia de descongestió física complexa, de la qual forma part el drenatge limfàtic manual, també inclou la teràpia de compressió i la teràpia d'exercici actiu. Una vegada que el sistema ha estat estimulat pel drenatge limfàtic, el flux es pot mantenir per pressió externa i una nova baixada ràpida cap al teixit ... Altres mesures fisioteràpiques | Drenatge limfàtic manual

Insuficiència d’escorça suprarenal terciària

Què és la insuficiència de l'escorça suprarenal terciària? A la literatura, la hipofunció de l’escorça suprarenal resultant d’una ingesta inadequada o una reducció incorrecta de la dosi de cortisol es denomina sovint insuficiència d’escorça suprarenal terciària. En molts casos, especialment les malalties inflamatòries, el cortisol pot millorar els símptomes. Si el cortisol es deixa de sobte, la manca d’autoproducció del cos pot provocar ... Insuficiència d’escorça suprarenal terciària

Teràpia | Insuficiència d’escorça suprarenal terciària

Teràpia El tractament de la forma terciària d'insuficiència de l'escorça suprarenal és el mateix que per a les formes primàries i secundàries, amb l'administració de cortisol. La quantitat de cortisol també s'ha d'ajustar a la tensió física, és a dir, el cortisol s'ha d'administrar en dosis més altes en determinades situacions que posen el cos en tensió. ... Teràpia | Insuficiència d’escorça suprarenal terciària

Diferència a la insuficiència secundària de l 'escorça suprarenal Insuficiència d’escorça suprarenal terciària

Diferència a la insuficiència secundària de l’escorça suprarenal La insuficiència suprarenal secundària és un deteriorament funcional de la hipòfisi o adenohipòfisi. Sovint és un tumor benigne que condueix a aquest deteriorament. Sense l’efecte de les hormones produïdes per la glàndula pituïtària, a l’escorça suprarenal li falta l’impulsió de produir cortisol i les hormones sexuals (andrògens). ... Diferència a la insuficiència secundària de l 'escorça suprarenal Insuficiència d’escorça suprarenal terciària

Hipertròfia de les articulacions de les facetes Hipertròfia

Hipertròfia de les articulacions facetàries Cada cos vertebral té dues superfícies articulars orientades cap amunt i dues cap avall, que s’anomenen articulacions facetàries (Facies articularis superior i inferior). Les articulacions facetals connecten els cossos vertebrals individuals entre si i permeten així la mobilitat de la columna vertebral. La forma i l'alineació de les articulacions facetals són el ... Hipertròfia de les articulacions de les facetes Hipertròfia

Hipertròfia

Definició El terme hipertròfia es compon de les paraules gregues antigues "hiper" (excessiu) i "trophein" (alimentar-se). En medicina, la hipertròfia es refereix a l’ampliació d’un òrgan perquè les cèl·lules individuals de l’òrgan augmenten de mida. Així, en hipertròfia, les cèl·lules individuals de l’òrgan s’amplien, però el nombre de cèl·lules continua sent el ... Hipertròfia