Antibiosi (antibiòtic teràpia) [Nota: la teràpia empírica ha de ser escalada (dosi més baixa, interrupció dels agents individuals) tan aviat com estiguin disponibles els resultats del cultiu; durada de la teràpia l’elecció de l’antibiòtic tenint en compte els següents criteris: organismes objectiu, situació de resistència local, farmacocinètica i farmacodinàmica, fetge funció, antibiòtic previ teràpia, al·lèrgies i altres possibles esdeveniments adversos].
Combinació d’un antibiòtic amb un inhibidor de la ß-lactamasa (agent de primera línia):
Mezlocil·lina + sulbactama o
Piperacil·lina + tazobactam
3a generació cefalosporines, per exemple cefotaxima, en combinació amb metronidazol (agent de segona línia) Nota: monoteràpia amb 3a generació cefalosporines es qüestiona críticament a causa de l’alta incidència (freqüència de casos nous) de colangitis associada a enterococs. En gairebé un terç dels casos, el gèrmens són resistents a cefalosporines.
Si se sospita una infecció per Pseudomonas: piperacil·lina en combinació amb un aminoglucòsid, per exemple, tobramicina; control estricte de les concentracions d’aminoglucòsids i creatinina!
Durada de teràpia: fins a la reobertura completa del bilis conductes.
Si cal, butilscopolamina (parasimpatolítica); l'administració rectal ("al recte") o parenteral ("saltant l'intestí") prefereix!
A més de la teràpia farmacològica, s’ha d’observar l’abstinència alimentària (abstenció dels aliments) durant almenys 24 hores, per no estimular la digestió i bilis flux; després baixa en greixos dieta.
