Enuresi: teràpia farmacològica

Objectiu terapèutic

  • Disminució de l’enuresi

Recomanacions de teràpia

  • El tractament dels trastorns comòrbids ha de precedir o iniciar paral·lelament incontinència urinària tractament.
  • Duroteràpia estàndard (bàsica teràpia de no orgànics enuresi) [primera mesura terapèutica]: vegeu “Més enllà teràpia”Per a més detalls.
  • Aparent conductual teràpia (AVT) amb un dispositiu de despertador; alternativament, en cas d’orina nocturna elevada volum: desmopressina (DHA hormona analògica / antidiurètica); en cas de no men i petits bufeta capacitat, si hi ha evidències de poliúria nocturna, el tractament combinat d'un anticolinèrgic i AVT o desmopressina pot ser eficaç. Canvieu a l’altra forma de tractament respectiva en cas de fracàs del tractament de l’ATV o desmopressió; una combinació d’ambdues formes de teràpia no aporta cap avantatge.
  • En persones que no són MEN (enuresi nocturna no monosimptomàtica), tractar primer els símptomes diürns (disfunció de la bufeta); en la capacitat de la bufeta no MEN i el tractament de la combinació d'un anticolinèrgic i AVT pot ser eficaç si hi ha evidència de poliúria nocturna
  • Per hiperactius bufeta (OAB; capacitat de bufeta petita) i instar incontinència quan la uroteràpia no és suficient: propiverina (anticolinèrgic).
  • In incontinència urinària amb l’ajornament de la micció s’ha de prestar atenció a les comorbiditats psicològiques (malalties concomitants).
  • En la micció descoordinada hauria de ser paral·lela al tractament de biofeedback amb uroteràpia; en teràpia micció descoordinada refractària i bufeta neurogènica (disinergia detrusor-esfínter): alfa-bloquejador.

Nota addicional

  • Les infeccions del tracte urinari s’han de tractar de manera coherent; si cal, profilaxi antibacteriana.
  • En casos molt rars, toxina botulínica (per al fracàs de la teràpia amb petits bufeta capacitat).