El cultiu de farigola és pràcticament mundial, però augmenta a Europa Central, Índia, Àfrica Oriental, Israel, Marroc, Turquia i Amèrica del Nord. És cert farigola és originari d’Europa central i meridional, dels Balcans i del Caucas. Timo zygis és originari de la península Ibèrica i gran part de la droga prové del cultiu a Alemanya.
Farigola en fitoteràpia
In medicina herbari, les fulles i flors seques (farigola herba, Thymi herba) de les dues plantes progenitors despullades de les tiges i s'utilitza l'oli essencial (Thymi aetheroleum).
Farigola: característiques especials
La farigola és un arbust nan, aromàtic, ricament ramificat, de fins a 5 cm d’alçada, amb petites fulles el·líptiques i oposades amb forts pèls a sota. Els marges de les fulles solen estar arrissats cap avall.
Les flors morades de l’arbust són dins cap-inflorescències en forma. La farigola és molt sensible a les gelades, que s’han de tenir en compte a l’hora de créixer.
Quina espècie serveix de planta medicinal?
Timo zygis també serveix com a planta principal de l'herba de farigola. A més, espècies menys efectives com la farigola de camp (Timo serpyllum), farigola medicinal (Thymus pulegioides) o farigola de llimona (Thymus x citriodora) s’utilitzen sovint.
Característiques del remei
Les fulles de la farigola vertadera són ovades i el marge de la fulla està arrissat cap avall. La cara superior és verda i la part inferior és de feltre gris amb moltes glàndules petites. De les flors morades, normalment només es poden veure els calze, coberts de pèls curts i truges blanques a la base.
Les fulles de Thymus zygis no porten tiges, tenen forma d’agulla i també s’enrotllen a la vora. A diferència de la farigola veritable, són de color verd a gris-verdós i peluts a banda i banda.
A què fa olor i sabor la farigola?
La farigola desprèn un aspecte característic, molt intens i aromàtic olor. Saborsi no, la farigola és aromàtica i una mica picant.
