Quina és la compensació del dolor i del patiment?
Si un os zigomàtic fractura es produeix com a conseqüència d’un accident del qual la persona no és responsable o com a conseqüència d’un impacte violent, per exemple en una baralla, la persona afectada pot rebre indemnitzacions en determinades circumstàncies dolor i patiment. Tanmateix, no es pot dir fins a quin punt pot ser elevat, però depèn de diverses circumstàncies, com el tipus i la gravetat de la lesió i la durada del tractament. Si i quant de compensació dolor i el patiment s’ha de pagar o bé és decidit per un tribunal o es pot arribar a un acord amb l’altra part o l’autor.
Amb aquesta finalitat, es recomana contractar un advocat. En cas de lesió intencionada, perjudicis per dolor i patiments d’uns 1000 a 3000 euros són possibles. Tanmateix, sempre es determina individualment la quantitat d'una possible compensació per dolor i patiment.
Si un os zigomàtic fractura es produeix en el context d’una lesió esportiva (els futbolistes o els boxadors estan especialment en risc), normalment no es pot reclamar una compensació pel dolor i el patiment. Es fa una excepció si la persona que va causar la lesió ha comès un incompliment greu de les normes. El diagnòstic d’un os zigomàtic fractura es fa generalment en diversos passos.
En particular, la qüestió del pacient sobre el mecanisme exacte de l'accident i una discussió detallada metge-pacient (anamnesi) juguen un paper decisiu en el diagnòstic. Després se segueix un examen físic. En aquest context, primer s’inspecciona detalladament la cara de l’afectat.
El metge presta especial atenció a les inflamacions, contusions i asimetries de la zona de la cara. A continuació, s’escaneja l’arc zigomàtic i les vores de la cavitat ocular. Durant aquesta part del examen físic, es poden palpar possibles formacions de pas o luxacions dels fragments ossis.
En el transcurs posterior del diagnòstic de fractura zigomàtica, un examen radiogràfic del crani en diversos plans s'inicia. Si a concussió o se sospita dels resultats de Radiografia l’examen no està clar, és possible que s’hagi de realitzar una tomografia computaritzada addicional (TC). A més, se sol fer un examen oftalmològic en el cas d’un fractura zigomàtica.
Depenent de la gravetat del fractura zigomàtica i les lesions que les acompanyen, pot ser que siguin necessaris nous exàmens. Per detectar una fractura zigomàtica, és important examinar de prop la cara del pacient durant el examen físic. Durant la inspecció es nota que la meitat de la cara afectada està molt inflada.
Els hematomes sovint es manifesten a la zona de la galta superior, sovint acompanyats d’hematomes als ulls. A hematoma al voltant de l'ull del costat afectat (hematoma monocular) és típic del trencament zigomàtic unilateral. La majoria dels pacients també pateixen greus hemorràgies nasals i sagnant al sinus maxil·lar.
Sovint, les diferències en la simetria de les dues meitats de la cara es noten visualment. Una galta aplanada també és típica d’un trencament zigomàtic. És el resultat d’un canvi de posició de fragments de l’os. Quan es palpa les estructures òssies de la cara, és típic sentir un pas a la vora de la cavitat ocular o al nivell de l’arc zigomàtic.
Si se sospita una fractura zigomàtica, és important sol·licitar-ne una de raigs X per tal de determinar l’abast de la lesió i els seus efectes sobre les estructures circumdants. Els pacients solen informar que la seva visió s’ha deteriorat. Els símptomes típics són la mobilitat limitada del globus ocular (bulbus), la visió borrosa i la visió doble (diplopia). Per aquest motiu, sempre s’indica un examen oftalmològic si se sospita d’una fractura d’arc zigomàtic. A més, molts pacients es queixen d’una alteració de la sensació a la galta, com el nervi que subministra la galta i parts de la mandíbula superior sovint es fa malbé per l’alta força aplicada.
Tots els articles d'aquesta sèrie:
