Impetigo contagiosa - anomenat col·loquialment liquen de suro - (sinònims: boirina erupció cutània; pústula; moldre l'erupció; moldre ampolles; moldre líquens; moldre nòduls; smut; Fox's impetigen; impetiginització; impetiginós èczema; impetigen; impetigo bullosa; impetigo circinata; Impetig contagiosa a causa de estafilococs; Impetig contagiosa a causa de estreptococs; Impetigo neonatorum; Impetigo vulgaris; Impetigo vulgaris Unna; mpetigo simple; impetigen no bullós; Impétigo estreptocòcic; ICD-10-GM L01. 0: Impetigo contaginosa) és una infecció bacteriana altament infecciosa del pell no associat amb els apèndixs de la pell (cabell fol·licles, glàndules sudorípares).
L’impetigen contagiosa és una infecció amb pus-formant els bacteris (piodèrmia).
En aproximadament el 80% dels casos, Estafilococ aureus és l'únic agent causant. En el 10% dels casos, hi ha una única infecció amb Estreptococ piògens.
El dipòsit de patògens són els humans. El reservori de gèrmens és sovint la nasofaringe.
Ocurrència: ambdues Estafilococ aureus i Estreptococ els piògens es produeixen de forma ubiqua, és a dir, a tot arreu.
Acumulació estacional de la malaltia: l'impetigo contagiosa es produeix principalment a l'estació càlida.
La transmissió del patogen (via d’infecció) és fecal-oral (infeccions en què s’absorbeixen els agents patògens excretats amb femta (fecal) boca (oral); infecció per frotis), per exemple, de la pell de la persona malalta a la pell d’altres persones o contacte amb les mans amb superfícies contaminades. S’han descrit infeccions indirectes per menjar, però són molt rares.
El període d’incubació (des de la infecció fins a l’aparició de la malaltia) és de 2 a 10 dies.
Es descriuen les següents formes d'impetigo contagiosa:
- Impetigo contagiosa amb ampolles grans (impetigo bullosa; impetigo bullós): desencadenat més sovint per Estafilococ aureus.
- Impetigo contagiosa de petites bombolles (impetigo no bullós): desencadenat pel grup beta-hemolític A estreptococs (Estreptococ pyogenes) (forma més comuna).
Pic de freqüència: la malaltia es produeix principalment en nens i nounats.
La durada de la infectivitat existeix especialment durant la durada dels símptomes clínicament manifestos.
Curs i pronòstic: per regla general, pell infeccions amb estafilococs i estreptococs es pot tractar bé amb ungüent de quinolinol al 2% (si cal també: polividona iode ungüent) o un desinfectant pasta de zinc tova; locals antibiòtics, per exemple àcid fusídic, també s’utilitza getamicina. Les zones afectades de la pell s’han de cobrir amb gasa. Quant a les mans estiguin afectades, haurien de ser cobertes per un embenat tubular de manera que es transmeti els bacteris ratllant-se els dits (= autoinoculació) s’evita.
