Causes
La causa del tetra espasticitat sempre és dany a la central sistema nerviós. Això pot tenir diferents causes i pot tenir diferents característiques: per exemple, en el transcurs d’un esdeveniment traumàtic (per exemple, una caiguda des d’una gran alçada), medul · la espinal es pot produir, la qual cosa provoca inicialment una paràlisi flàccida, l’anomenada columna vertebral xoc, que pot continuar en espasme tetraspàctic en 6-8 setmanes. Una altra possibilitat és la progressió crònica, que es desencadena amb malalties que progressen lentament.
Es tracta, per exemple, de tumors que s'estenen a la sistema nerviós, esclerosi múltiple (EM) o una inflamació de les beines nervioses, l’anomenada mielitis. Aquests quadres clínics es caracteritzen generalment per una progressió gradual i un empitjorament constant de espasticitat. Una causa bastant rara és paràlisi cerebral infantil.
L'esclerosi múltiple és una malaltia de la central sistema nerviós. Implica danys inflamatoris a les anomenades beines de mielina del els nervis i així als mateixos nervis. Les beines de mielina són importants per a l'aïllament de els nervis i la ràpida transmissió d’impulsos.
L’EM és sovint intermitent, cosa que pot provocar la aparició de nous símptomes neurològics, alguns dels quals desapareixen al cap d’un temps, però també pot tenir un curs crònic, sent els símptomes més o menys greus. La tetraspasticitat pot formar part del quadre clínic de esclerosi múltiple. Si és així, la seva gravetat depèn de la forma de la malaltia, que pot ser intermitent o crònica.
Normalment, també hi ha trastorns dels ulls, alteracions sensorials, danys al crani els nervis i altres símptomes. En general, el quadre clínic varia molt d'un individu a un altre.
Diagnòstic
La tetraspasticitat no sol representar un quadre clínic propi, sinó només el símptoma d’una altra malaltia, motiu pel qual no es fa cap diagnòstic real de tetraspasticitat. En general, es caracteritza per una forta tensió dels músculs, que força el cos cap a postures no naturals, que parteix tant dels braços com de les cames i també pot afectar el tronc i coll. Això es nota sovint a primera vista, com a màxim durant un examen físic o neurològic.
