Cataracta - anomenada col·loquialment cataracta - (sinònims: cataracta; cataracta; cataracta senilis; cataracta cortical; cataracta senil; ICD-10-GM H25.-: Cataracta senilis) és el nom que rep qualsevol forma d’opacificació de la lent de l’ull.
Cataracta és amb diferència la causa més freqüent de pèrdua de visió. A Alemanya hi ha unes 150,000 operacions anuals a causa d’aquesta malaltia. Cataracta senilis (senil cataracta) representa la forma més freqüent de la malaltia amb aproximadament un 90%. La cataracta també pot ser congènita (congènita), tot i que és molt escassa. La causa pot ser, per exemple, una infecció prenatal.
Es distingeixen les següents formes de senilis de cataracta:
- Cataracta corticalis (cataracta cortical).
- Cataracta subcapsularis posterior (opacitat de l’escorça subcapsular posterior).
- Cataracta nuclearis (cataracta nuclear)
El lent de l’ull consisteix en un còrtex i un nucli. A la cataracta corticalis (cataracta cortical), la zona exterior del cristal·lí, l’escorça, es veu afectada per l’opacitat. Si la cataracta cortical progressa lentament, l’agudesa visual pot millorar breument perquè la llum pot passar per espais ocasionals entre els radis d’eixamplament. Més endavant, però, la cataracta cortical provoca problemes tant en la visió de prop com en la distància. A la cataracta subcapsularis posterior (opacificació corneal subcapsular posterior), es troba una capa fina de fluid subcapsularment sota la porció posterior de la lent. Aquesta forma de cataracta senilis normalment progressa ràpidament. Els objectes propers es veuen significativament pitjors que els objectes llunyans a causa de la miosi de la visió propera (constricció del alumne). Sovint hi ha l’anomenada nyctalopia, és a dir, el pacient sovint pot veure millor que a la llum del dia a causa de la dilatació alumne al crepuscle, ja que sembla més enllà de l’opacitat central. A la cataracta nuclearis (cataracta nuclear) el nucli de la lent s’endureix gradualment. Aquest canvi relacionat amb l’edat, que no és patològic en si mateix –principalment a la quarta dècada de la vida–, apareix primer com un opacitat central de color marró groguenc (cataracta nuclearis brunescens), més tard negre (cataracta nuclearis nigra). L'augment de la potència refractiva de la lent endurida provoca miopia de l'ull, és a dir, els pacients poden llegir parcialment de nou sense apropar-se ulleres, possiblement fins i tot a doble visió (diplopia). El fenomen de la nyctalopia descrit anteriorment també es pot produir a la cataracta nuclear. Hi ha diferents etapes de la cataracta que es fonen gradualment entre si:
- Cataracta incipient: lleugera opacitat de la lent.
- Cataractes avançades: opacitat important de la lent.
- Cataracta prematura: opacitat de la lent molt avançada.
- Cataracta més madura (madura): l’escorça de la lent, però més encara el nucli està opacificat.
- Cataracta hipermatura (madura): s’absorbeix el material suau de l’escorça de la lent, la càpsula de la lent es redueix; risc de ferolític glaucoma (glaucoma).
Pic de freqüència: la malaltia es produeix principalment en edats més grans (> 60 anys).
La prevalença (freqüència de la malaltia) és del 50% aproximadament en persones majors de 60 anys (a Alemanya). A tot el món, uns 17 milions de persones pateixen una cataracta, que és aproximadament la meitat de totes les persones amb discapacitat visual.
Curs i pronòstic: el curs d’una cataracta tractada és bo. L’agudesa visual completa es pot restaurar mitjançant cirurgia. Poques vegades, la cataracta i la cirurgia de la mateixa s’associen a complicacions.
