Farmacocinètica de l’omeprazol
Omeprazol té el lloc d’acció a les bombes de protons, situades al document membrana cel · lular i apunteu cap al estómac llum. Per arribar a la cel·la del document, però, la substància omeprazol no s'ha d 'activar ja al fitxer estómac. Per tant, el medicament s’administra com una càpsula a prova d’àcids.
Això té l'efecte que es protegeix la substància activa àcid gàstric per la càpsula. Només al intestí prim és la càpsula oberta pel medi intestinal bàsic i el principi actiu s’absorbeix al torrent sanguini a través de les cèl·lules intestinals. Per aquest camí, omeprazol arriba a la cel·la del document mitjançant sang, on s’activa.
Cal tenir en compte que el fàrmac es desglossa relativament ràpidament a la fetge. La vida mitjana de l’omeprazol és només d’una hora aproximadament. Tanmateix, atès que el principi actiu activat s’uneix de manera irreversible a la bomba de protons, la durada de l’acció és molt més llarga i la ingesta d’una càpsula al dia sol ser suficient. La mesura en què s’inhibeix la producció d’àcid clorhídric depèn de la dosi, així com del nombre i l’activitat de les bombes de protons a la membrana cel · lular de les cèl·lules ocupants (omeprazol).
Dosi d’Omeprazol
L'omeprazol es pren per via oral com una càpsula resistent als àcids (per exemple, Omep®). La dosi habitual és de 20 mg al dia. En alguns casos (per exemple, Síndrome de Zollinger-Ellison), però, poden ser necessàries dosis significativament més altes. L'omeprazol té una àmplia gamma terapèutica.
Camps d'aplicació de l'omeprazol
L'omeprazol s'utilitza per a les següents malalties:
- Gastritis (gastritis hiperàcida)
- Úlceres gàstriques i intestinals (ulcus ventriculi, ulcus duodeni)
- Síndrome de Zollinger-Ellsion
- Esofagitis per reflux (amb i sense síndrome de Barrett)
- Eradicació de l'Helicobacter pylori
- Profilaxi en cas d’estrès o presa d’antiinflamatoris no esteroïdals (AINE)
Els inhibidors de la bomba de protons com l’omeprazol s’utilitzen per a la inflamació del estómac revestiment associat a la producció d’àcid clorhídric (gastritis hiperàcida), per a les úlceres de l’estómac o intestí prim (ulcus ventriculi, ulcus duodeni), sobreproducció de l’hormona gastrina (Síndrome de Zollinger-Ellison) i per a formes greus d’esofagitis causades per reflux d’àcid estomacal a l’esòfag (esofagitis per reflux). L'mpeprazol també es pot utilitzar per a la profilaxi de les úlceres estomacals o intestinals relacionades amb l'estrès (estrès úlcera profilaxi) o per protegir el revestiment estomacal durant la teràpia amb AINE (antipolgisítics no esteroides). Es tracta de fàrmacs que tenen efectes analgèsics, antipirètics i antiinflamatoris.
En el cas de la colonització bacteriana de la mucosa estomacal amb el germen Helicobacter pylori, s’utilitzen inhibidors de la bomba de protons com l’omeprazol en combinació amb certs antibiòtics. L'administració d'omeprazol sola sense combatre la els bacteris no sol conduir a un èxit durador. En l’anomenada triple teràpia, un inhibidor de la bomba de protons com l’omeprazol es combina amb dos diferents antibiòtics.
El antibiòtics són claritromicina amb qualsevol dels dos amoxicil·lina (Triple teràpia francesa) o metronidazol (triple teràpia italiana). Aquesta eradicació té èxit en més del 90% dels casos. El germen Helicobacter pylori és una vareta gramnegativa.
Fins al 50% de la població mundial està infectada. La infecció sol produir-se a infància. Una nova infecció a l'edat adulta és rara (menys de l'1%).
Tots els articles d'aquesta sèrie:
