El fenc és originari de les regions mediterrànies, nord-est d'Àfrica, Ucraïna, Índia i Xina, i també es cultiva com a conreu en aquestes zones i països. Les llavors que s’utilitzen medicinalment provenen de cultius comercials a l’Índia, el Marroc, Xina, Turquia i França.
Llavors utilitzades com a medicaments
In medicina herbari, s’utilitzen les llavors seques i madures de fenigrec (semen Trigonellae foenugraeci).
Fenigrec: característiques especials.
El fenigrec és una herba anual que creix fins a 60 cm d'alçada. Les fulles són tigades i tres pinnades. Flors poc visibles a les aixelles de les fulles, de color groc pàl·lid per sobre i de color porpra clar a la base.
La planta té llegums corbats de fins a 20 cm de longitud, que contenen nombroses llavors grogues o marrons vermelloses. El material de llavors del fenigrec consisteix en llavors de forma quadrada o quadrada de quatre cares o de mida aproximada de 3 mm. Són de color molt dur i marró clar a vermellós o marró groguenc.
Un solc diagonal divideix les llavors externament en dues seccions de mida desigual. Quan es col·loca a aigua, les llavors s’inflen ràpidament i trenquen la capa de llavors.
Olor i gust de les llavors de fenigrec.
Llavors de fenigrec emeten una forta olor aromàtica. Les llavors sabor lleugerament amarg; quan es masteguen, se senten viscosos a la boca.
