Mitjançant la capacitat de diferenciació cinestèsica, el llenguatge tècnic entén la capacitat dels éssers humans per jutjar una seqüència de moviment en relació amb la seva qualitat i dosi en conseqüència. Aquesta capacitat permet a les persones realitzar els seus moviments de forma econòmica, segura i precisa (diferenciats) i adaptar-los a la situació actual. L'objectiu és aconseguir un rendiment de moviment d'alta qualitat que es coordini cada vegada més finament a mesura que la seva qualitat millori, permetent així una dosificació de força adequada i una adaptació objectiu.
Quina és la capacitat de diferenciar-se?
La capacitat de diferenciació significa que una persona és capaç de controlar les habilitats motores situacionalment basant-se en un intercanvi continu d’informació sobre la posició instantània del moviment. La capacitat d’una persona per diferenciar-se es basa en la informació cinestèsica, que controla el sentit inconscient però ordenat del moviment de la persona mitjançant l’àrea responsable de la cervell. La paraula cinestèsica es remunta als termes grecs antics kineō (moure’s) i aisthēsis (experiència, percepció). Un programa ben desenvolupat coordinació la capacitat és un requisit previ decisiu per a la capacitat equilibrar i el ritme, que comprova la informació sensorial entrant de manera diferenciada per a allò que és important, transmet aquesta informació al responsable cervell i, després de la implementació, hi ajusta les seqüències de moviment de forma dosificada. Els humans som capaços de controlar les habilitats motores situacionalment sobre la base d’un intercanvi constant d’informació sobre la posició actual del moviment. Alguns exemples d’aquesta capacitat de diferenciació inclouen diverses seqüències de moviment com ara agafar una pilota, aplaudir, ballar o fer malabars amb objectes.
Funció i tasca
La capacitat de diferenciació és una de les capacitats coordinatives més importants. Funciona només en una interacció equilibrada amb la capacitat d’orientació, reacció, ritmització, equilibrar capacitat, capacitat de canvi i capacitat d'acoblament. Els humans s’orienten a les condicions i canvis espacials i són capaços d’adaptar-se adequadament a aquesta situació. L’intercanvi d’informació cinestèsica que té lloc amb el responsable cervell l'àrea li permet reaccionar adequadament a aquesta informació sensorial entrant i implementar-la motorment. A més, té la capacitat d’adaptar les seqüències de moviment a aquest ritme alterat i predeterminat, per mantenir el seu cos i les seqüències de moviment dins equilibrar i afinar-los mútuament. La seva capacitat d'acoblament li permet, al final d'aquest procés, sincronitzar tots els seus moviments o fins i tot moviments parcials d'una manera coordinada espacialment i temporalment per aconseguir el moviment objectiu desitjat de la millor manera possible. La possibilitat de diferenciació juga un paper superordinat dins d’aquestes capacitats sensorials, ja que és indispensable sobretot a l’àrea del nivell de rendiment augmentat. Per tal de coordinar un moviment de manera diferenciada, és imprescindible una recepció de gran abast de la informació i el seu processament. El cerebel amb el seu analitzador cinestèsic hi juga un paper decisiu, perquè diferencia entre la ingesta d'informació i el processament de la informació. Un exemple de l'àmbit esportiu: Per tal de tennis El jugador per poder colpejar el centre de la petita pilota de tennis que es mou cap a ell a uns 180 km / h a través de la pista de tennis, ha de guiar la seva raqueta de forma òptima cap a la pilota de tennis que s’acosta. Per assolir aquest objectiu, la posició de la raqueta cap en relació amb la pilota és crucial. El tennis el jugador ha d’utilitzar la seva força de manera dosificada en funció de la seva capacitat de diferenciació cinestèsica, que es converteix en una de les habilitats coordinatives més importants amb aquesta seqüència de moviment. Hi ha un intercanvi constant d’informació sobre la situació actual, la correcció de posició i les seqüències de moviment posteriors. Com més regularment s’entrenen aquestes seqüències motores, més densament es relacionen les neurones implicades en aquest procés de moviment coordinació de diversos centres de la cervell i cerebel.
Malalties i trastorns
Les habilitats de diferenciació visual, fonemàtica i melòdica són altres percepcions sensorials sense les quals no podríem fer front a la vida diària. La percepció sensorial òptica és un requisit previ indispensable per aprenentatge llegir i escriure. Com a regla general, aprenem aquestes habilitats a l’escola. En aquest procés, els nens depenen d’una alta precisió de la percepció òptica. Al començament del aprenentatge fase, el nen es concentra en el vessant tècnic i formal del procés d’aprenentatge, ja que la seva capacitat encara no està tan rutinàriament desenvolupada com per permetre que aquest procés tingui lloc automàticament sense grans esforços. La percepció automàtica i precisa de les modalitats visuals dels personatges escrits és un requisit previ per garantir el procés de lectura i escriptura com a unitat d’habilitats motores i comprensió (processament d’informació al cervell). La capacitat de diferenciació fonemàtica permet a les persones seleccionar sons fonètics dins d’una paraula per entendre la paraula parlada. La capacitat de diferenciació cinestèsica s’encarrega de la lectura i l’articulació i controla la pronunciació correcta. La capacitat melòdica de diferenciar permet a les persones avaluar frases i paraules de manera diferent mitjançant una dicció melòdica. Si les diferents capacitats de diferenciació no estan ben formades o només es desenvolupen de manera insuficient, les persones afectades presenten signes corresponents, per exemple, una seqüència de moviment pertorbada, una manca d’habilitats motores fines, una discapacitat lectora, d’escriptura o aritmètica, així com dèficits de pronunciació. Aquestes habilitats desaparegudes o poc desenvolupades poden provocar pautes de comportament arrelades i duradores en tots els àmbits de la vida personal i social de les persones afectades. Per exemple, les persones amb discapacitat lectora i d’escriptura solen patir complexos d’inseguretat i inferioritat perquè no poden actuar al mateix nivell que els seus companys. Si la motricitat fina està poc desenvolupada, aquest dèficit pot causar molèsties a la nostra vida diària, ja que hem de realitzar moviments al llarg del dia, ja sigui rendiment esportiu, mecanografia a l’ordinador, compres o altres activitats quotidianes. Els patrons de comportament de les persones afectades poden desviar-se de manera més o menys significativa de les pautes culturals, socials i acceptades. Aquestes desviacions es manifesten en diverses àrees com la percepció cognitiva, el control d’impulsos i l’afectivitat. Els patrons de comportament resultants poden ser inadaptatius, inflexibles i inadequats. Les persones afectades experimenten angoixa personal i una influència perjudicial del seu entorn. La manca de capacitat per diferenciar té efectes de gran abast al llarg de la vida de les persones, afectant la manera en què se senten, pensen, perceben, responen al medi ambient i es relacionen amb els altres.
