Ones cerebrals: funció, tasca i malalties

Els nostres cervell processa tot mitjançant ones cerebrals, que són comparables a les freqüències elèctriques. Aquests corrents es poden mesurar, permetent fluctuacions naturals de tensió a l’escorça del cervell per ser avaluat. Atès que aquestes avaluacions poden explicar molt sobre l’estat físic i mental d’una persona, aquestes mesures s’utilitzen en medicina i també en investigacions.

Què són les ones cerebrals?

Els nostres cervell processa tot mitjançant ones cerebrals, que són comparables a les freqüències elèctriques. El cervell, com una ràdio o un televisor, envia informació sobre diferents freqüències per transmetre-la. Entre altres coses, el cervell envia informació a les parts del cos, a les cèl·lules i als òrgans. No obstant això, les ones que genera el cervell en el procés difereixen entre elles en funció de l’estat físic i també mental. Això significa que les ones cerebrals es poden utilitzar per avaluar, entre altres coses, si un pacient està adormit o despert, si menteix o diu la veritat, o si està relaxat o estressat. El cervell funciona amb quatre tipus diferents d’ones cerebrals: ones alfa, beta, theta i delta. I aquestes ones ara es poden mesurar, mostrar i avaluar per mitjà d’un electroencefalograma (abreujat EEG). L’EEG mesures les ones cerebrals i les visualitza gràficament, de manera que els senyals elèctrics enviats pel cervell es poden avaluar amb precisió. Per tant, a partir d’una mesura, la medicina i la investigació poden veure quins processos s’han produït al cervell durant les fases de mesura. No només és possible determinar si el pacient estava despert o no durant la mesura, sinó també esbrinar nombrosos detalls. Per exemple, si el cervell va percebre i convertir sons, imatges o tacte durant la fase de mesura. Això significa que avui pot ser possible avaluar millor el condició d'un pacient que té un son profund comatós, per exemple. Les ones cerebrals es poden mesurar i avaluar amb precisió. Això permet determinar si passen coses al cos que estaven o no pensades. Moltes malalties, com ara tumors, oclusions de d'un sol ús i multiús. o els tumors també deixen les seves traces a les ones cerebrals, sobretot si són a prop de la cap o almenys indirectament estrès o influir en el cervell. Per aquest motiu, les ones cerebrals i l’EEG són ara importants eines de diagnòstic, per exemple, també en el prometedor camp del neurofeedback.

Funció i tasca

Qualsevol informació que el cervell rep, processa o envia genera impulsos elèctrics, inclosos els processos de pensament o els somnis. Tanmateix, segons el tipus d’informació i procés que es tracti, el cervell utilitza quatre ones cerebrals diferents, segons les troballes actuals, que es poden comparar fonamentalment amb les freqüències elèctriques. Les ones cerebrals només representen una petita part investigada de l'activitat cerebral. Tot i això, la capacitat d’avaluar-les ha comportat un increïble progrés en medicina i investigació. Avui en dia, les mesures d’ones cerebrals permeten detectar nombroses malalties abans, classificar millor les condicions físiques i, per tant, en determinades circumstàncies, tractar-les amb més eficàcia. Un exemple dràstic: avui en dia, normalment es pot utilitzar un EEG per esbrinar de manera relativament fiable si una persona està morta al cervell o si un estat comatós només pot ser temporal. S’ha demostrat que el cervell humà utilitza quatre tipus d’ones diferents. Es diferencien fonamentalment en els cicles que passen per segon. Per exemple, el cervell utilitza les ones beta quan està despert. Per tant, quan la persona és conscient, el cervell envia la seva informació en 13 a 15 cicles per segon. Les ones beta s’envien sobretot quan la persona està molt alerta i activa i necessita fer moltes coses alhora. Les ones alfa, en canvi, consten de 8 a 12 cicles per segon. En aquest estat, la persona és conscient però relaxada. Moltes accions creatives i aprenentatge els processos estan coordinats per les ones alfa. Les ones theta solen ocórrer durant el somni despert i el son. Aquí el cervell transmet en 4 a 7 cicles per segon, però s’utilitzen principalment per a processos de pensament. Per tant, durant aquestes fases, les persones són més creatives mentalment solucions als problemes més ràpidament i tenir les millors intuïcions. El cervell utilitza ones delta exclusivament durant el son profund: es transmet en només 1 a 3 cicles per segon, però són principalment per a processos físics i orgànics. Com que no hi ha somnis durant aquesta fase, el cervell es troba en un estat de repòs i recuperació, per dir-ho d’alguna manera.

Malalties i malalties

A les ones cerebrals apareixen moltes malalties i afeccions físiques, com ara epilepsies i ictus, però també tumors i, per descomptat, malalties cerebrals. Per aquest motiu, l’EEG és ara una part important del procés diagnòstic quan s’han d’identificar o descartar certes malalties. L’EEG és un examen lliure de riscos que no té efectes secundaris. Això significa que aquest mètode també es pot utilitzar sense dubtar en dones embarassades i nens. Per mesurar les ones cerebrals, el metge només ha de col·locar uns quants elèctrodes sobre els del pacient cap, que es pot adjuntar i treure sense cap dolor. A més, un EEG triga uns 30 minuts; poques vegades és necessària una mesura de les ones cerebrals durant 24 hores.