El gir postcentral és una zona del cervell. Es troba al lòbul parietal i juga un paper en el processament somatosensorial. El dany al gir postcentral provoca astereognosia, que es reflecteix en alteracions de la sensibilitat al tacte, dolor i la percepció de la temperatura, i la sensació de vibració i propiocepció.
Què és el gir postcentral?
El gir postcentral forma part del cervell que pertany al lòbul parietal. El lòbul parietal es troba centralment al cervell darrere del lòbul frontal; la medicina també es refereix al lòbul parietal com a lòbul parietal per la seva ubicació. Com els altres giroscòpics del cervell, el gir postcentral és un gir cerebral que apareix com una protuberància allargada. La contrapartida dels giros són els sulcs. Un sulcus és un solc al cervell estructura. Els sulci i els girus no només formen unitats òpticament delimitables: també realitzen funcions específiques, ja que les cèl·lules nervioses i glials d’aquesta unitat tenen moltes connexions entre elles. Els nombrosos sinapsis permetre que les cèl·lules del gir funcionin juntes de manera sinèrgica i eficaç. El gir postcentral es troba darrere del sulcus centralis, el solc central del cervell.
Anatomia i estructura
El gir postcentral juga un paper important en la percepció sensorial: conté l’escorça somatosensorial. Aquest és el centre de processament d’estímuls hàptics com el tacte. L’escorça somatosensorial s’estén no només sobre el gir postcentral, sinó també sobre les estructures cerebrals adjacents. El gir postcentral conté la major part de l’escorça somatosensorial, que inclou les àrees 1, 2, 3a i 3b de Brodmann. La medicina delimita aquestes àrees entre si en funció de les seves diferents estructures. El psiquiatre Korbinian Brodmann va introduir aquesta classificació el 1909. Les àrees 1, 2 i 3 representen les principals zones sensibles del centre de processament de la informació hàptica. Les àrees sensibles a la secundària, que complementen les sensibles a la primària, es troben a les zones 40 i 43 de Brodmann. Per la seva funció, la medicina també es refereix a les àrees sensibles a la secundària com a àrees d’associació.
Funció i tasques
El gir postcentral es pot subdividir en unitats que es distingeixen en funció de la seva funció. Cúmuls individuals de neurones representen cadascuna una regió corporal i la mapen al cervell. Dins d’aquesta representació, el cervell processa principalment informació hàptica de la regió corporal corresponent. Aquest mapatge o representació de les regions del cos al cervell s’anomena somatotòpia en medicina. Tot i això, la somatotòpia no té les mateixes proporcions que les regions corporals a mida natural. Una part del cos reacciona somatosensorial com més sensible, més neurones la representen al cervell. Per tant, la representació ocupa una àrea més gran o més petita al gir postcentral. Les neurones de la línia mitjana del gir postcentral a la vora del mantell són responsables de les extremitats inferiors. Al costat hi ha les zones de processament del tronc i les extremitats superiors. La representació de les mans ocupa una quantitat particularment gran d'espai, ja que són molt sensibles als estímuls tàctils en humans. Lateralment, la representació del llengua i cap segueix. La medicina també resumeix aquesta àrea com l’opercle parietal. L’opercle és el centre de la parla motora. L’escorça somatosensorial està constantment activa en el fons. Quan una persona agafa un got de aigua, el cos ha de calcular exactament la pressió que pot exercir la mà sobre el vidre, la quantitat que els músculs han de contraure i com s’ha d’enfortir l’adherència a mesura que la persona s’eleva, es mou o fa pujar el got cap al boca. Per tant, un dels requisits previs d’aquest senzill procés és la percepció hàptica. En aquest context, la neurologia distingeix entre els sentits de força i resistència, la percepció de posició i el sentit del moviment.
Malalties
Danys o lesions al gir postcentral lead als dèficits en determinades àrees de percepció. És el cas, per exemple, quan les zones de processament individuals ja no funcionen correctament, la comunicació de les neurones dins del gir postcentral es veu interrompuda o l’intercanvi d’informació amb altres àrees cerebrals falla. El resultat és astereognosia o agnòsia tàctil. Els professionals mèdics utilitzen aquest terme per descriure la incapacitat per palpar formes i reconèixer correctament els estímuls somatosensorials. Ells lead a diverses queixes que causa el trastorn de la percepció. No obstant això, els símptomes individuals poden diferir entre si en casos individuals i poden variar en termes de gravetat. Les persones afectades són més sensibles al tacte i pateixen una molèstia dolor percepció (nocicepció). Deteriorat dolor la percepció es pot manifestar a tots els nivells: tant la percepció del dolor a la superfície del cos com el dolor profund als músculs i ossos es pot veure afectat. També es poden produir trastorns pel que fa a la percepció del dolor visceral. El dolor visceral implica percepcions dels òrgans. A més, les persones amb danys al gir postcentral poden no ser capaços de detectar la temperatura, ja que l’escorça somatosensorial no processa adequadament la informació de la calor i fred receptors. A més, quan els metges examinen la sensibilitat a la profunditat (propiocepció), poden notar un deteriorament en aquesta àrea de funció, tant en el sentit de la força i la resistència com en el sentit de la posició o el moviment. Les persones afectades també poden patir alteracions en la sensació de vibració o palestèsia. El deteriorament del gir postcentral pot tenir diverses causes. Són típics els danys directes a causa de lesions, per exemple després d’un accident, i els tumors que ocupen espai. A més, el gir postcentral pot estar associat amb parasomni. Això trastorn del son es manifesta per un comportament de son visible i probablement es deu a l’augment de l’activitat al gir postcentral durant el son profund.
