El bulb olfactiu o bulbus olfactorius processa estímuls sensorials del nas i forma part de la via olfactiva. Es troba a la base del lòbul frontal del cervell i té tipus especials de neurones anomenades cèl·lules mitral, raspall i grànuls. El dany i el deteriorament funcional del bulb olfactiu produeixen diversos trastorns olfactius.
Què és el bulb olfactiu?
El sentit de olor és un dels cinc sentits humans i permet la percepció olfactiva. Amb la seva ajuda, els humans reconeixen els aliments comestibles i perceben feromones. A més, l’olor juga un paper important en el sentit de sabor i en la detecció de perills invisibles com la podridura o el fum. El bulb olfactiu també es coneix amb el nom de bulbus olfactorius. El nom deriva dels termes llatins per a "bulb" (bulbus) i "olor”(Olfacere).
Anatomia i estructura
Anatòmicament, el bulb olfactiu es divideix en dues unitats estructurals: el bulb olfactiu principal (bulbus olfactorius pròpiament dit) i el bulb olfactori accessori (bulbus olfactorius accessorius). El bulb olfactiu es troba a la base del lòbul frontal del cervell, on forma una estructura allargada que sobresurt del teixit circumdant. Es troba a la placa de tamís (lamina cribrosa) de l’os etmoide (Os ethmoidale); l’os etmoide representa una part de l’ésser humà crani. L'os no forma una barrera impermeable en aquest punt, sinó que té canals per a l'olfacte els nervis (nervi olfactorii). L’olfactiu els nervis connectar el bulb olfactiu amb les cèl·lules sensorials del nas. Contràriament a una idea equivocada comuna, les cèl·lules olfactives no es distribueixen per tota la paret interna del nas, però es limiten a l’olfactiu mucosa (regio olfactoria). La fila olfactòria o filaments olfactius són els axons d’aquestes cèl·lules i formen conjuntament el nervi olfactiu o nervus olfactorius. Només al bulb olfactiu hi ha una sinapsi on el senyal nerviós del nervi olfactiu passa a les cèl·lules mitrals del bulbus olfactorius. Les cèl·lules mitrals es troben a la quarta capa des de l’exterior. Per sobre d’ells hi ha la capa plexiforme exterior, la capa glomerular / capa de bola i la capa nerviosa. Més a l'interior del bulb olfactori, per sota de la capa cel·lular mitral, es troba la capa plexiforme interior i la capa cel·lular de grànuls.
Funció i tasques
El bulb olfactiu forma un lloc intermedi en el processament d’estímuls olfactius: hi convergeix la informació dels filaments olfactius. Per a la funció del bulb olfactorius, una del total de sis capes és particularment crucial: la capa de cèl·lula mitral. Les seves cèl·lules tenen una forma piramidal i recullen senyals de 1000 cèl·lules sensorials individuals cadascuna. Als glomèruls esfèrics olfactorii, que es troben en aquesta capa, el sinapsis entre les cèl·lules mitrals del bulb olfactiu i els cordons olfactius es localitzen. En sentit contrari, cap a més alt cervell zones, el tractus olfactorius surt del bulb olfactiu. El tractus olfactorius està format per aproximadament 30,000 fibres nervioses individuals, cadascuna prové d’una cèl·lula mitral, i forma l’ull de l’agulla per a un processament posterior de la informació olfactiva. Només a través del bulb olfactori i del tractus olfactorius aquests estímuls sensorials poden arribar al bulb olfactiu (tuberculum olfactorium), als nuclis septals i al gir parahipocampal. El cervell olfactiu està estretament lligat a zones del cervell que processen les emocions; per tant, la percepció d’olors sovint genera respostes emocionals automàtiques i pot desencadenar records. Aquest procés pot implicar records positius, neutres i negatius, però és particularment conegut des del context posttraumàtic estrès trastorn. En aquest malaltia mentalLes percepcions olfactives i altres desencadenants poden provocar que els malalts reviuin esdeveniments estressants. En sentit positiu, les olors també poden afavorir el benestar general d’aquesta manera.
Malalties
Múltiples lesions per lesions, malalties neurodegeneratives i inflamatòries, malformacions i altres afeccions patològiques poden afectar o prevenir completament la funció del bulb olfactiu. En ambdós casos, la medicina fa referència a la disosmia central; en aquest tipus de trastorn olfactiu, l’olfactiu els nervis així com les cèl·lules sensorials poden estar completament intactes, però el processament a nivell cerebral es veu afectat. La disosmia representa un terme general i es pot dividir en trastorns quantitatius i qualitatius. Els trastorns olfactius quantitatius inclouen la hiposmia, que es caracteritza per una percepció olfactiva deteriorada, i l’anosmia, en què els individus afectats ja no poden olor qualsevol cosa de fet o a la pràctica (anosmia funcional). Pot augmentar la capacitat olfactiva o la hiperosmia durant embaràs o bé a causa de malalties que afecten la central sistema nerviós. Els exemples inclouen psicosis: trastorns mentals associats a pensaments delirants al · lucinacions, i simptomatologia negativa com l’aplanament de l’afecte - i epilèpsia. Tots els trastorns olfactius constitueixen malalties només quan s’expressen patològicament. Per exemple, les persones amb hiperosmia no només tenen un bon olfacte, sinó que pateixen el trastorn olfactiu i les seves conseqüències. A més dels tres trastorns olfactius quantitatius, existeixen diversos trastorns qualitatius de la percepció olfactiva. Les persones amb euosmia perceben els estímuls com a agradables, la majoria dels quals es consideren desagradables; la medicina anomena cas contrari cacosmia. Els individus que pateixen disagnosi olfactiva són capaços de percebre olors, però no poden reconèixer-los ni associar-los. A més, es poden produir trastorns del bulb olfactiu lead a la fantasma, que és la percepció d’olors que no hi són presents. La fantosmia pot resultar d’una estimulació defectuosa de la bombeta olfactiva, en què els senyals elèctrics es generen involuntàriament a les neurones o hi arriben mitjançant connexions incorrectes. En canvi, en la parosmia, l’olor desencadenant és present, però la percepció subjectiva s’altera. Quan la gent confon una olor amb una altra sota la influència de certes emocions (però no en altres condicions), els metges s’hi refereixen com a pseudoosmia.
