Morfologia dels eritròcits, microscòpia de contrast de fase

Microscòpia de contrast de fase és un procediment diagnòstic utilitzat en urologia i nefrologia (estudi dels ronyons) per a l’examen i l’avaluació d’espècimes vitals citomorfològiques (exemplar amb cèl·lules vives) en diagnòstic d’hematuria i sediment urinari. La destacada importància d’aquest mètode es basa sobretot en la possibilitat, rellevant per al diagnòstic, d’avaluar la morfologia dels eritròcits (forma del vermell sang cèl·lules), que poden proporcionar informació valuosa sobre l’origen d’una possible hematuria (sang a l’orina) o eritrocitúria (glòbuls vermells a l’orina). Microscòpia de contrast de fase de sediment d'orina és ideal per avaluar diverses formes de eritròcits.La introducció de microscòpia de contrast de fase en el diagnòstic rutinari es pot veure com un avanç important, ja que facilita la distinció dels components d'orina patognomònics dels artefactes no patològics. La microscòpia de contrast de fase és superior a la microscòpia de camp brillant, que es va utilitzar fins a la introducció de la microscòpia de contrast de fase, pel que fa a la diferenciació d’artefactes. Si hi ha una troballa poc clara o no concloent, recórrer a aquest procediment pot estalviar mesures menys útils, com ara el diagnòstic radiològic o cistoscòpic (cistoscòpia) de l’hematuria glomerular (vegeu més avall), reduint així els costos i estalviant el temps de tractament.

Indicacions (àrees d'aplicació)

La microscòpia de contrast de fase s’utilitza en urologia i nefrologia per estudiar la morfologia dels eritròcits:

• Avaluació d’exemplars vitals citomorfològics en diagnòstic d’hematúria i sediment urinari. Indicació:> 6-8 eritròcits/ l detectable en orina o prova de ratlles positives. En el context de la morfologia eritrocitària, la diferenciació de l’hematuria glomerular de l’eritrocitúria no renal es realitza mitjançant la detecció de dismòrfics (glomerulars) i eumorfs. eritròcits.
• L’hematuria dismòrfica d’origen glomerular es troba en pacients amb membranosa i glomerulonefritis membranoproliferativa, així com nefropatia per IgA, nefrosclerosi focal i segmentària i nefritis pel lupus. En l’hematuria glomerular, els eritròcits són forçats a través de les membranes basals danyades dels capil·lars glomerulars, causant danys. Microscòpicament es reconeixen els eritròcits dismòrfics, que també s’anomenen acantòcits (= eritròcits amb “orelles de Mickey Mouse”).
• L’hematuria eumorfa (hematuria postglomerular) es troba en pacients amb quists renals en trencament al sistema buit, bufeta bilharzia, sang barreja de la vagina (vagina), lesió després de la col·locació d'un catèter de bufeta, sang trastorns de coagulació, etc.

el procediment

El principi de la microscòpia de contrast de fase es basa en la interferència dels rajos de llum en el recorregut del feix del microscopi, que pot aconseguir una imatge d’alt contrast de cèl·lules no tacades. Estructura i funció del microscopi de contrast de fase:

• L’obertura anular, el condensador, la placa de fase anular i l’objectiu tenen una importància especial per a la funció del microscopi de contrast de fase. En inserir l’obertura anular al condensador i la placa de fase a l’objectiu, es produeix una separació dels raigs de llum no difractats i els difractats. El retard resultant en la longitud d'ona dels raigs de llum difractats evoca una diferència de fase que fa que els detalls estructurals de l'objecte microscòpic objecte d'examen semblin òpticament més foscos que el medi circumdant. Físicament, la fase plaquetes converteix les diferències de fase o camí en diferències d'amplitud. Com a resultat d’aquestes diferències d’amplitud, la imatge de l’objecte apareix al microscopi mitjançant la cancel·lació o amplificació mútua dels rajos de llum directa que passen per l’objecte i es difracten cap a l’objecte.
• Per tant, un desavantatge d’aquest principi és el fet que les preparacions de fase ideals no són la regla, ja que els efectes d’amplitud se solen superposar als efectes de fase.
• Basant-se en el principi d’imaginar les estructures per diferències d’amplitud, les estructures cel·lulars existents es representen com a tons gradats de gris en funció de la seva pròpia òptica Densitat. Per millorar la reproducció de les estructures, l’ús de preparats prims i fase plaquetes segons la naturalesa de les diverses fases plaquetes, es poden aconseguir contrastos de fase tant positius com negatius, cosa que fa que els objectes d'interès es mostrin més foscos o més brillants que el seu entorn.
• En la microscòpia de contrast de fase, és important tenir en compte això necrosi (mort de cèl·lules) es pot produir relativament ràpidament a causa de l'exposició a la llum i danys addicionals a les cèl·lules vitals. Com a resultat d’aquest ràpid necrosi desenvolupament, l’avaluació de les diapositives s’ha de dur a terme dins d’una o dues hores per tal de mantenir la validesa de la mesura diagnòstica. Per tant, aquesta limitació de temps en l’avaluació d’espècimens vitals sol requerir documentació mitjançant fotomicrografia o, si cal, mitjançant la realització de microcinematografia. Una fotomicrografia és una fotografia d’una imatge microscòpica feta amb una càmera connectada a un microscopi. Mitjançant la microcinematografia, hi ha la possibilitat de capturar objectes sota observació microscòpica en imatges en moviment.