En comparació amb els raigs X convencionals, el mètode de tomografia assistida per ordinador (també: tomografia computada; TC) és relativament jove, però és difícil imaginar una rutina clínica sense ella. La seva versatilitat i ràpids desenvolupaments tècnics el fan indispensable per a una gran varietat de problemes a gairebé totes les regions del cos. Es poden combinar mesures de raigs X de diferents direccions de projecció de manera que proporcionin una imatge completa i lliure de superposició d’una capa corporal, similar a un trencaclosques?
Raigs X: imatge de l'interior
En els raigs X convencionals, els rajos s’envien a través del cos i, segons la quantitat que transmetin els diferents teixits, arriben a l’altre costat. Allà, queden gravats per una mena de placa fotogràfica. S’obté una imatge bidimensional, similar a una silueta a la paret, en la qual se superposen les diverses estructures.
El que es perd és la informació a quina profunditat es troben. Es tracta d’un nucli crucial que es pot resoldre en part prenent imatges en diferents plans de projecció, per exemple, de davant a darrere i d’esquerra a dreta. Tomografia assistida per ordinador també utilitza raigs X, però resol aquest problema d’una altra manera.
Com funciona la tomografia computada (TC)?
La diferència entre la TC i la imatge tradicional és que la TC mostra el cos en rodanxes fines. Cadascuna d’aquestes rodanxes, de només uns quants mil·límetres de gruix, es poden assignar exactament a una ubicació del cos, com si s’haguessin tallat mil cops amb un ganivet afilat.
Però el dispositiu pot fer encara més: les imatges es poden processar, ampliar, mesurar, emmagatzemar i visualitzar des de diferents angles. I, especialment útil, es pot muntar una imatge espacial a partir de les imatges seccionals, si es necessita, que es pot veure des de tots els costats i permet als metges assignar i ampliar amb precisió estructures i el seu entorn, per exemple, en preparació per a una operació. Per obtenir talls tan prims, un feix de raigs X s’envia pel cos i es recull mitjançant detectors de l’altra banda.
Diferents tipus de TC
El truc és que la màquina CT gira una vegada al voltant del pacient durant l’examen, fent moltes mesures. Aquests es transmeten a l'ordinador, que els uneix - segons les diferències entre la intensitat dels feixos enviats i la intensitat dels feixos rebuts - per crear una imatge transversal amb diferents tons de gris.
A continuació, el dispositiu es mou a una petita distància al llarg del pacient i el procés es repeteix capa per capa fins que s’escaneja la zona desitjada. Aquesta tècnica convencional també es coneix com CT incremental. Durant les exploracions, el pacient ha d’estar quiet i ajustar-se respiració moviments a les instruccions del personal perquè la imatge no quedi borrosa.
Les màquines més noves funcionen encara de manera més eficient fent que el tub es mogui contínuament en forma d’espiral al voltant del pacient (TC espiral), sovint disparant diverses unitats de Radiografia feixos recollits per diverses files de detectors (CT multi-detector = CT multi-talls). Això permet escanejar grans seccions del cos molt ràpidament i amb alta resolució, un avantatge especialment per a estructures mòbils com el cor.
Història de la tomografia computada
El matemàtic Radon va proposar una teoria ja el 1917, i la seva inversa va permetre al físic Cormack trobar una solució computacional a aquest problema a principis dels anys seixanta. L’enginyer elèctric Hounsfield va aprofitar aquesta troballa i va desenvolupar una màquina amb la qual va escanejar els cervells de porcs i bous a partir del 1960. El 1967, el cervell d'un ésser humà es va examinar per primera vegada i es va iniciar la marxa triomfal de la tomografia per ordinador. Cormack i Hounsfield van rebre el Premi Nobel de Medicina el 1979 pel seu treball pioner.
El primer prototip d’un tomògraf per ordinador encara va trigar nou dies a adquirir-se i dues hores a calcular 28,000 mesures. Els dispositius actuals aconsegueixen processar centenars de milers de mesures en pocs segons i es necessiten entre dos i deu minuts per examinar el cap, Per exemple.