Quines són les possibilitats de recuperació de la paràlisi després d'un ictus? | Sanació després d'un ictus

Quines són les possibilitats de recuperació de la paràlisi després d'un ictus?

El pronòstic de la paràlisi després d'un carrera depèn de diversos factors. El temps de la teràpia, la gravetat del trastorn i la capacitat de reserva del cervell jugar un paper important. Es pot observar una millora clínica dels símptomes al cap de dos mesos.

Tot i això, es tracta d’un procés llarg que requereix una gran disciplina. Al cap i a la fi, com més es repeteixen els exercicis dels fisioterapeutes, més grans són les possibilitats de curació o, com a mínim, d’alleugeriment dels símptomes. Els exercicis estimulen la reorganització de les cèl·lules nervioses; les zones veïnes poden assumir la funció de la zona danyada.

És particularment important un inici intensiu i precoç de la rehabilitació. Diversos estudis han demostrat que la rehabilitació precoç intensiva és decisiva per a la regressió dels símptomes. En el cas de paràlisi, es poden tornar a aprendre les funcions motores.

Tot i això, també cal dir que la paràlisi és un trastorn neurològic greu que en casos rars es cura completament. El pacient ha de poder pujar del llit a la cadira de rodes i tornar de la cadira de rodes a caminar de manera independent el més ràpidament possible. Com s’ha esmentat anteriorment, això no només és molt positiu per a l’entrenament del moviment, sinó que també evita complicacions. El nombre de passos de cada unitat d’entrenament sembla tenir un gran efecte.

La paràlisi de les extremitats superiors existeix en el 80% dels afectats. En els dos primers mesos, els pacients ja poden reaprendre el moviment dels dits. Si la funció de la mà no s’ha recuperat al cap de mig any, les possibilitats de millora són significativament menors.

Aquí també és molt important integrar la mà en les activitats quotidianes i practicar repetidament. És important per a pacients amb paràlisi evitar còlics (espasticitat). A més, el pronòstic depèn de les malalties anteriors, com ara diabetis mellitus o arítmia cardíaca.

Aquests augmenten el risc de complicacions i redueixen les possibilitats de recuperació. Per aquest motiu, s’ha de controlar regularment els pacients, especialment durant la fase aguda. Sang sucre, pressió arterial i la temperatura corporal s’ha de mantenir estable. Tot això pot tenir un efecte positiu sobre la recuperació i, per tant, augmenta les possibilitats de curació.