Sudoració (hiperhidrosi): teràpia quirúrgica

En hiperhidrosi, la intervenció quirúrgica és una opció a més del medicament teràpia.

Simpatectomia toràcica endoscòpica (ETS) [ultima ratio teràpia].

  • Aquest procediment és la transecció quirúrgica de ganglis individuals (acumulació de cèl·lula nerviosa cossos al perifèric sistema nerviós) del sistema nerviós simpàtic per al tractament de la hiperhidrosi.
  • Indicació: aquest procediment es pot realitzar per a la hiperhidrosi palmar (que afecta el palmell de la mà); en aquest cas, s’eliminen els ganglis simpàtics Th 2/3
  • La taxa d’èxit és de fins a 79
  • Cal esperar la hiperhidrosi en altres parts del cos com a efecte secundari important; altres efectes secundaris importants inclouen hematotòrax (acumulació de sang a l’espai pleural; el pleura revesteix els pulmons i pit), pneumotòrax (amenaça per a la vida condició en què l’aire entra a l’espai pleural, obstruint l’expansió d’un pulmó o els dos pulmons; això resulta en incapacitat o limitació de respiració), I Síndrome de Horner (trios: Miosi (constricció pupil·lar), ptosis (caient de la part superior parpella) i pseudoenoftalmos (globus ocular aparentment enfonsat)) i lesions vasculars.

Curettage/liposucció (hidrectomia per aspiració).

  • Aquest procediment és una combinació de raspat (la dermis es cobreix des de l'interior, és a dir, a les capes més baixes amb una cullera afilada, és a dir, raspada) i liposucció (liposucció). Això implica superficial liposucció del teixit sota la dermis amb el glàndules sudorípares que conté.
  • Indicació: es considera aquest procediment per a la hiperhidrosi axil·lar (que afecta l’aixella) glàndules sudorípares.
  • La taxa d’èxit arriba fins al 90%
  • Els principals efectes secundaris són les infeccions de ferides, canvis de pell o cicatrius.