Anestèsia per infiltració

infiltració anestèsia és la injecció d'un anestèsia local intradèrmicament (a pell), per via subcutània (al greix subcutani), o per via intramuscular (als músculs) per interrompre temporalment dolor conducció. Juntament amb la superfície anestèsia i anestèsia regional, l'anestèsia per infiltració pertany al camp de nivell superior de anestèsia local. El mètode s'utilitza principalment per a procediments quirúrgics menors, com ara cura de ferides o cirurgia dental. No obstant això, la infiltració anestèsia s’utilitza cada vegada més per a procediments quirúrgics importants. Una forma especial d’anestèsia per infiltració és anestèsia tumescent, que s'utilitza per a procediments cosmètics com liposucció.

Indicacions (àrees d'aplicació)

Contraindicacions

  • Al·lèrgia a l’anestèsic local
  • Infecció o inflamació al punxada lloc.
  • Quan s’afegeix epinefrina: utilitzeu-lo a l’acra (aurícula, nas, penis, punta dels dits).

Abans de la infiltració anestèsia

No cal prendre precaucions especials abans de realitzar una anestèsia per infiltració. Malgrat això, lèrgia fins al anestèsia local s’hauria de descartar amb antelació.

el procediment

En primer lloc, es desinfecta la zona a anestesiar. El primer pas és col·locar un pell remant mitjançant la injecció de anestèsia local. Aleshores, a partir d’aquí, la regió a anestesiar s’infiltra en forma de ventall. Per minimitzar les molèsties del pacient, cal esperar l’efecte anestèsic de cada injecció abans de cada nova injecció punxada. Si la regió afectada és molt gran, és lleu sedació del pacient pot ser útil. L’efecte sol ser molt ràpid, de manera que es pot iniciar el procediment ràpidament.

Un nombre de anestèsics locals es pot utilitzar per a anestèsia per infiltració i el seu ús s’ajusta individualment. Alguns anestèsics inclouen lidocaïna, mepivacaïna, i prilocaïna. A més del anestèsics locals, també s’injecta un vasopressor (medicament que té un efecte vasoconstrictor), generalment epinefrina, que millora el bloqueig i redueix el risc de sagnat anestèsic sistèmic. Tanmateix, l’adrenalina no s’ha d’utilitzar quan s’anestesien zones de corrent final (acras), com els dits, perquè d’una altra manera la vasoconstricció severa (vasoconstricció) pot provocar necrosi (mort de teixits; en aquest cas, per falta de sang flux).

Possibles complicacions

  • Reacció al · lèrgica a l’anestèsic local.
  • Sagnia
  • Punció vascular
  • Toxicitat de l’anestèsic local amb efecte sistèmic.