L’ansa cervical (profunda) o bucle del nervi cervical es troba sota el múscul esternocleidomastoide i conté fibres del cervical medul · la espinal segments C1 a C3. S’encarrega de controlar els músculs hioides inferiors (infrahioides) i la llauna lead al desenvolupament de la disfàgia quan es lesiona.
Què és l’ansa cervical?
L’ansa cervical és un bucle de els nervis situat sota el múscul esternocleidomastoideo al coll. Sense addició, la medicina sol denominar-se ansa cervicalis com ansa cervicalis profunda, que és el nom original del bucle. Els anatomistes solien distingir entre el bucle cervical superficial (ansa cervicalis superficialis) i el bucle cervical profund (ansa cervicalis profunda). L’ansa cervicalis superficialis representa una unió de dos els nervis: Es troba no per sota, sinó sobre el múscul esternocleidomastoideo i connecta el nervi col·lateral transversal amb el ramus colli nervi facialis. Aquest últim representa una branca del nervi facial. Això correspon al setè nervi cranial. El terme ansa cervicalis superficialis ja no es dóna a la nova nomenclatura. Més rarament, els anatomistes també es refereixen a l’ansa cervical com a ansa hipoglossa perquè s’executa al triangle caròtid (trigonum caroticum) al costat del nervi hipoglòs.
Anatomia i estructura
Sobre la base de les seves fibres, es poden distingir anatòmicament dues arrels de l’ansa cervical: el radi inferior i el radi superior. El els nervis que formen part del radix inferior s’originen al coll cervical medul · la espinal segments C2 i C3. En canvi, el radi superior està format per fibres associades a medul · la espinal segments C1 i C2. Les dues arrels de l’ansa cervical contenen cordons nerviosos que s’originen a partir del plexe cervical i inclouen fibres motores i sensorials. El plexe cervical és un plexe de nervis al coll dels humans i inclou axons no només dels segments C1 a C3, sinó també de C4 i (en menor mesura) C5. L’ansa cervical es troba sota el múscul esternocleidomastoideu, que participa en certs cap moviments i assistències respiració com a múscul accessori. En el seu curs al coll, l’ansa cervical passa primer per la jugular interna vena i després el múscul anterior escalen abans d’arribar al triangle caròtid (trigonum caroticum). Allà es troba amb el nervi hipoglossal (12è nervi cranial), al qual, però, l’ansa cervical no manté cap connexió anatòmica ni funcional.
Funció i tasques
Les fibres nervioses de l’ansa cervical controlen els moviments dels músculs hioides inferiors. Això també es coneix amb el nom de musculatura infrahidroide i consisteix en el múscul omohioide, el múscul esternohioide, el múscul esternotiroïdal i el múscul tiroideo. Com a grup, els músculs hioides inferiors participen amb altres músculs (per exemple, els músculs hioides superiors o suprahioides) en el procés de deglució, que requereix coordinació de moviments. La complexa interacció dels músculs té èxit en persones sanes gràcies als centres de deglució de tronc cerebral i cervell i la interconnexió dels nervis perifèrics inervants. Aquestes fibres nervioses motores són vies eferents que baixen del cervell a través de la medul·la espinal i finalment entren al perifèric sistema nerviós a través dels nervis espinals. En aquest procés, el senyal neuronal canvia d’un cèl·lula nerviosa al següent creuant bioquímics sinapsis. En aquest punt de commutació, els nervis poden calcular informació que arriba a la seva membrana. Els potencials d’acció activadors (excitadors) i inhibidors (inhibidors) entren en aquest càlcul d’acord amb el principi de suma, que també té en compte els seus respectius punts forts. A les cèl·lules musculars, la placa final del motor forma la connexió amb el nervi subministrador. La innervació comuna dels músculs infrahioides per l’ansa cervical ajuda a coordinar els seus moviments durant el procés de deglució: els músculs que es contrauen alhora poden rebre senyals elèctrics de la mateixa via nerviosa, que només es divideix en fibres individuals en un moment posterior i, per tant, s’adreça a diferents cèl·lules musculars. A més, la interacció ajuda a inhibir automàticament determinats músculs mentre altres estan actius. Aquesta inhibició evita que els músculs interfereixin entre ells.
Malalties
Els danys a l’ansa cervical poden deteriorar la funció dels músculs i els infrahioides lead al desenvolupament de la disfàgia. Els tumors que ocupen espai, lesions i infeccions de teixits poden danyar directament l’ansa cervical. Com que les seves fibres nervioses s’originen a partir del plexe cervical, una lesió del plexe nerviós també afecta l’ansa cervical. Radiació teràpia per al tractament del carcinoma de mama pot danyar el plexe cervical en alguns casos, provocant la pèrdua de fibres nervioses que també passen per l’ansa cervical. Tanmateix, la transmissió d’informació absent o defectuosa al bucle del nervi cervical també es pot deure a malalties neuromusculars com myasthenia gravis. Bloquejat acetilcolina els receptors afecten la transmissió del senyal a la placa final del motor en aquesta malaltia. Myasthenia gravis normalment afecta primer els músculs oculars, abans que els músculs que aguanten el múscul cap i la músculs facials també pateixen paràlisi. El trastorn neuromuscular es pot estendre a altres músculs, inclosos els músculs respiratoris. Les possibles causes neuromusculars de la disfàgia també inclouen la síndrome de Guillain-Barré (que es deu a inflamació dels nervis) i distonia miotònica (que provoca alteracions del to). Encara més amunt en la jerarquia del processament de la informació, malalties del cervell pot fer que l’ansa cervical rebi senyals nerviosos inadequats, cosa que provoca disfàgia. Malalties neurodegeneratives com La malaltia d'Alzheimer, Parkinson, ELA, i Malaltia de Huntington es poden considerar per a aquest propòsit, així com tumors, ictus i hemorràgies a cervell.
