funcional dispèpsia (FD) està definit per les Conferències del Consens de Roma i es classifica com a "trastorns gastroduodenals funcionals".
Hi ha dispèpsia disfuncional quan hi ha almenys un dels símptomes següents:
- Primera sensació de sacietat, de manera que no es poden menjar porcions de mida normal.
- Sensació desagradable de plenitud postprandial (després de menjar).
- Epigàstric dolor (epigastric significa "referit a l'abdomen superior (epigastri)").
- Ardor epigàstric
I no hi ha evidències de canvis estructurals (incloses les troballes d'esofago-gastro-duodenoscòpia (EGD)) que puguin explicar aquestes troballes amb suficient probabilitat.
El símptoma (s) ha d’haver estat present durant almenys tres mesos i s’ha de produir almenys sis mesos abans del diagnòstic.
Els criteris de Roma IV classifiquen encara més els pacients amb dispèpsia funcional (FD) per motius diagnòstics i terapèutics:
- EPS (epigàstric dolor síndrome; Síndrome del dolor epigàstric): grup amb dolor epigàstric líder independent dels aliments o epigàstric ardent, o.
- PDS (postprandial Estrès Síndrome; Síndrome d’angoixa postprandial): grup amb plenitud postprandial líder dependent de l’alimentació, nàusea, i primerenca sensació de plenitud.
Segons els criteris de Roma també es distingeixen:
- Ulcer-like ("similar a l'úlcera") dispèpsia.
- Relacionat amb la dismotilitat dispèpsia (moviment disminuït o accelerat del estómac).
Vegeu també a "Símptomes: queixes" a "Caracterització de la dispèpsia segons els símptomes".
Tack J. et al. proposar una altra subclasificació, que es reflecteix en els criteris de Roma IV:
Síndrome d’angoixa postprandial:
- Sensació desagradable de plenitud després de dinar
- Sacietat primerenca, a causa de la qual cosa no es pot acabar un àpat normal
- Sensació de inflor a la part superior de l’abdomen.
Síndrome del dolor epigàstric:
- Dolor o ardor a l’epigastri
- El dolor es produeix de manera intermitent
- El dolor no es produeix generalitzat ni en altres regions de la part superior de l’abdomen o del pit
- Cap alleujament dels moviments intestinals ni de la flatulència (llatí flatus "vent")
