Moltes persones pateixen por de pànic a les aranyes. A la majoria dels afectats els resulta fastigós veure una aranya. A més, la por, que de vegades s’estén al pànic, fa que l’aranya sembli més gran i perillosa del que realment és, però hi ha diverses maneres de superar la por a les aranyes.
Per què tenim por de les aranyes?
La por reforça la sensació que l’aranya sembla enorme i amenaçadora, mentre que per a altres persones que no tenen por d’aquest animal, sembla petit i inofensiu. Hi ha moltes raons per a la por a les aranyes. És possible que nombroses persones afectades hagin tingut experiències negatives primerenques amb aranyes, cosa que pot tenir després lead a una trastorn d'ansietat. En aquest cas, sovint és suficient que un dels pares tingui por de les aranyes. Una altra teoria és que la raó és la por a totes les formes de vida que són molt diferents als humans, per exemple la forma inusual que es mou una aranya. D’altres encara temen que l’aranya pugui representar un perill i una amenaça. En aquest sentit, hi ha mètodes senzills i útils per superar la por a les aranyes.
5 trucs per superar la vostra pròpia fòbia a les aranyes.
La por a les aranyes sovint no requereix professionals teràpia. Amb una confrontació directa i molta força de voluntat, és possible ajudar-se a si mateix i superar la por:
* Afrontar conscientment les aranyes.
Els experts aconsellen llegir llibres que escriuen sobre aranyes i proporcionen explicacions sobre els animals. Això ajuda a tractar conscientment amb l’aranya. Una vegada que el pacient hagi superat aquesta vista, es recomana mirar imatges d'aranyes reals fins que ja no inciti por a mirar una aranya. Els vídeos sobre les aranyes podrien ser el següent pas útil, perquè també és important suportar els moviments de l’animal. * Una aranya de joguina per acostumar-se.
La visió de l'objecte de la por, és a dir, per exemple, una aranya de joguina, activa la xarxa de la por al cervell, que s’ha anat formant al llarg del temps. Ara és important incorporar informació positiva acabada d’aprendre per reconstruir la xarxa d’aquesta manera. L’objectiu és que l’afectat noti que pot suportar aquesta situació, fins i tot acaricia l’aranya i, per tant, la por es fa cada vegada més petita. Sovint fins i tot desapareix completament. * Aprendre a tolerar la presència d’aranyes
En tocar una aranya, la persona afectada s’enfronta directament amb l’animal. Hauria de romandre en aquesta situació poc temps per saber que l’esdeveniment temut, per exemple, una mossegada de l’aranya, no es produirà. Les aranyes no ataquen una persona, sinó que l’eviten. A més, s’ha de tenir en compte que les aranyes també són útils, per exemple, destrueixen els paràsits nocius. * Agafar una aranya
Agafar una aranya és sens dubte el pas més difícil de tots. Aquí és millor començar amb animals molt petits. Es recomana portar una aranya a la mà, tocar-la i mirar-la. Això no ha de ser tan difícil i aterridor amb aranyes molt petites. D’aquesta manera és possible acostumar-se a l’animal i així anar guanyant a poc a poc la por. * Veure aranyes a la botiga d’animals
Un altre consell és anar a una botiga d’animals per mirar una aranya real des d’una distància segura i superar així la por. Participar amb l’aranya, a més de tocar-la, és bàsicament el camí a seguir aquí. Sempre és important suportar la situació per adonar-se que la situació no era tan dolenta com se sospitava al cap i a la fi.
Si el pànic és massa gran, busqueu ajuda professional
Si la por a les aranyes adopta proporcions semblants al pànic, és recomanable veure un psicoterapeuta. Normalment, en aquest cas hi ha una fòbia patològica, en què la vida de la persona afectada està tan restringida pel temor que de vegades ni tan sols pot gestionar la seva vida quotidiana amb normalitat. En aquest cas, l’anomenat teràpia conductual s'utilitza. En això, el terapeuta intenta confrontar la persona afectada amb aranyes pas a pas. Inicialment, només es pot tractar d’una conversa sobre l’animal o mirar una aranya en una foto o un vídeo. teràpia, el pacient hauria de mirar una aranya real i, finalment, tocar-la. Bàsicament, les fòbies són fàcilment tractables teràpia.
Comprendre la por ajuda a superar-la
Molta gent no pot avaluar de manera realista què pot fer-los l'animal, o és més probable que el perill d'una aranya sigui molt petit. Això bàsicament fa que la por sigui innecessària. La probabilitat de ser mossegada per ella se sol sobrevalorar de manera significativa. El perill de les aranyes a Europa central, especialment per als humans, és molt inferior al que se sol suposar. Segons les estimacions actuals, només tres espècies poden mossegar i fer mal a un ésser humà: aigua aranya, l’aranya creuada i l’espina dit. Si les aranyes no són atacades a les nostres latituds, no són agressives.
