Hiperplàsia prostàtica benigna: complicacions

A continuació es detallen les malalties o complicacions més importants que poden ser causades per la hiperplàsia benigna de pròstata (HPB; augment de la pròstata benigne):

Sistema genitourinari (ronyons, tracte urinari-òrgans genitals) (N00-N99).

  • Obstrucció prostàtica benigna (BPO; bufeta obstrucció de sortida, obstrucció de sortida de la bufeta BOO; augment de la resistència a la sortida de la bufeta).
  • Urgeix la incontinència (sinònim: incontinència urgent) - bufeta trastorn d’emmagatzematge: l’esfínter de la bufeta està intacte, però el múscul de la bufeta reacciona de forma massa sensible.
  • Ectàsia ureteral (dilatació ureteral).
  • Retenció urinària
  • Infeccions del tracte urinari (ITU)
  • Hidronefrosi ("aigua bossa ronyó“) Amb restricció de la funció renal.
  • Overactive bufeta (bufeta hiperactiva [OAB]).
  • Canvis en l'estructura de la bufeta
  • Ectàsia pèlvica renal (dilatació pèlvica renal).

Símptomes i troballes clíniques i de laboratori anormals no classificades en cap altre lloc (R00-R99).

  • Micció imperativa (ganes d’orinar que no es pot suprimir ni controlar) amb / sense incontinència d’urgència (fuites involuntàries d’orina quan se li insta)
  • Isquúria (retenció urinària; incapacitat per orinar malgrat ganes d’orinar).
  • Nocturia: micció nocturna
  • Pollakisúria - ganes d’orinar freqüentment sense augmentar la micció.
  • Altres trastorns de la micció: corrent d’orina dividida, corrent d’orina feble, micció retardada (micció).

Factors pronòstics

  • Els marcadors inflamatoris (CD45, CD4, CD8 i CD68 en mostres de teixits) -CD4 es van associar (vinculats) amb el major risc de progressió (progressió) de hiperplàsia prostàtica benigna. Homes que van requerir tractament amb antiinflamatoris no esteroïdals les drogues (AINE) a la línia basal tenien un major risc de progressió de la malaltia.