Contracció del polze a la malaltia de Parkinson | Contracció del polze

Contracció del polze a la malaltia de Parkinson

La malaltia de Parkinson és una malaltia del centre sistema nerviós, que encara no s’ha curat. Tanmateix, la deficiència subjacent del neurotransmissor dopamina es pot tractar amb medicaments. Normalment es produeix després dels 50 anys.

Símptomes de la dopamina la deficiència és la desacceleració del moviment, la marxa i la inseguretat de peu, la rigidesa muscular (rigor) i el descans tremolor (tremolor). Tremolor significa que diverses parts musculars es moven amb un tremolor constant. Això passa sovint a la mà.

Els símptomes solen començar per un costat. Els símptomes determinen el diagnòstic. Tanmateix, també és possible provar si l’administració de L-dopa (dopamina) millora els símptomes. Això també es pot utilitzar com a medicament, així com les substàncies que actuen de manera similar a la dopamina i, per tant, contrarestar la deficiència.

Contracció del polze en esclerosi múltiple

Si el contraccions ha estat present durant molt de temps, es presenta amb molta freqüència, es fa cada vegada més fort o és addicionalment dolorós. Cal acudir al metge amb aquests símptomes. Atès que generalment és una malaltia del els nervis (si s'han exclòs altres causes, per exemple pel metge de família), un neuròleg és l'especialista responsable. El metge voldrà saber exactament quins són els símptomes, com es produeixen contraccions se sent, amb quina freqüència el polze es contrau i si hi ha altres símptomes.

Un interrogant general també inclou si es coneixen altres malalties, si es pren medicació amb regularitat, com s’utilitza la mà en la vida quotidiana, com és la situació actual de la vida (estrès?) I si la mà potser ja està danyada. A sang la prova pot revelar deficiències de nutrients o altres malalties subjacents. Per tal de provar la funció nerviosa, s’han realitzat exàmens com ENG (electroneurografia), EMG (electromiografia) o EEG (electroencefalografia) són possibles. Possiblement, es realitzin noves imatges en forma de TC (tomografia computada) o MRT (ressonància magnètica) o una recollida de mostres del múscul afectat.