Fibril · lació auricular (VHF) (sinònims: Arítmia absoluta; Arítmia absoluta en fibril·lació auricular; Bradiarítmia absoluta; Taquiarítmia absoluta; Arítmia absoluta; Arítmia absoluta en fibril·lació auricular; Fibril·lació auricular; Fibril·lació auricular; Bradyarrhythmia absoluta (BAA); Arítmia absoluta intermitent; Arítmia intermitent absoluta; Fibril·lació auricular intermitent; Fibril·lació auricular paroxística; TAA [taquiarítmia absoluta]; Taquiarítmia absoluta; Taquiarítmia; Taquiarítmia en fibril·lació auricular; Vfli; VoFli, VHF, AF i AFH ; ICD-10 I48. 1-: Fibril · lació auricular) és transitòria (paroxística o intermitent) o permanent (sostinguda) arítmia cardíaca amb activitat desordenada de les aurícules. VHF és un arítmia cardíaca que pertany al grup de trastorns d’estimulació. Fibril · lació auricular pertany a les arítmies supraventriculars (arítmies que s’originen a les aurícules), a més de la VHF, inclouen taquicàrdia supraventricular (SVT) i aleteig auricular. La fibril·lació auricular és la forma més freqüent de taquiarítmia supraventricular (SVT) i la causa més freqüent de complex estret irregular taquicàrdia (Amplada QRS ≤ 120 ms). A l’ECG (electrocardiograma), la fibril·lació auricular taquicàrdica presenta un complex ventricular estret (amplada QRS ≤ 120 ms) i, per tant, es coneix com a complex estret taquicàrdia. La fibril·lació auricular presenta un complex estret irregular taquicàrdia. La fibril·lació auricular es classifica segons un estàndard internacionalment acceptat per l’American Heart Association (AHA) i l’American College of Cardiology (ACC) de la següent manera:
- Fibril·lació auricular diagnosticada / descoberta per primera vegada (diagnòstic inicial).
- Fibril·lació auricular paroxística (durada 1 setmana o menys); la pauta actual classifica els episodis de fibril·lació auricular de <7 dies cardiovertits com a fibril·lació auricular paroxística
- Fibril·lació auricular persistent (durada d’1 setmana a 1 any).
- Fibril·lació auricular persistent (durada superior a 1 any) [en aquests pacients, teràpia s’ha d’intentar restablir el ritme sinusal].
- Fibril·lació auricular permanent, és a dir, fibril·lació auricular “acceptada” (= la fibril·lació auricular persistent no s’ha de tractar per mantenir el ritme o la cardioversió / la restauració del ritme cardíac normal no ha tingut èxit)
Depenent de la freqüència del pols, la fibril·lació auricular també es divideix en:
- Bradiarritmia absoluta (pols inferior a 50 pulsacions per minut).
- Norma freqüent d’arítmia absoluta (pols de 50 a 100 pulsacions per minut).
- Taquiarritmia absoluta (TAA; pols superior a 100 pulsacions per minut).
La fibril·lació auricular també es pot dividir en fibril·lació auricular valvular, que és originària de la FA vàlvula mitrali fibril·lació auricular no valvular. Pocs pacients amb FA (aproximadament el 10%) tenen FA idiopàtica, denominada fibril·lació auricular solitària, és a dir, es tracta de pacients sense estructura cor malaltia i vascular factors de risc, i l’edat dels pacients sol ser inferior als 65 anys. Relació de sexes: els homes es veuen més afectats que les dones; a la vellesa, les dones són més afectades que els homes
Pic de freqüència: la malaltia es produeix amb més freqüència a mesura que augmenta l'edat. La prevalença (incidència de la malaltia) és de l’1-2% en els majors de 40 anys, del 5% en els majors de 50 anys i aproximadament del 10% en pacients majors de 60 anys (a Alemanya). La incidència (freqüència de casos nous) és d’uns 80 casos en homes i d’uns 60 casos en dones per cada 100,000 habitants i any. Curs i pronòstic: la fibril·lació auricular no posa en perill la vida. Aproximadament el 70% dels atacs no són notats per la persona afectada. Els símptomes típics són fatiga, caiguda brusca del rendiment, palpitacions (palpitacions del cor) I insomni (trastorns del son). No obstant això, la fibril·lació auricular comporta perills. Per exemple, el risc d’apoplexia (carrera) s’incrementa (vegeu més avall). En un estudi, la taxa de conversió espontània de fibril·lació auricular a ritme sinusal en 48 hores va ser del 50% aproximadament; la durada mitjana de la FA va ser de 3.9 +/- 5.2 dies. Teràpia depèn del subjacent condició i pot incloure farmacoteràpia (tractament farmacològic) amb antiarrítmics (les drogues s’utilitza per tractar les arítmies) o teràpia invasiva (per exemple, cardioversió elèctrica; ablació del catèter). A més, anticoagulant teràpia per evitar complicacions tromboembòliques (apoplexia /carrera) es recomana per a tots els pacients amb VHF, excepte per a pacients amb risc baix (edat inferior a 65 anys o fibril·lació auricular solitària; vegeu a continuació la puntuació CHA2DS2-VASc) o amb contraindicacions (contraindicacions - vegeu a continuació la puntuació HAS-Bled). En un estudi, pacients amb FA àcid acetilsalicílic (ASA) sols es van analitzar en termes de taxa d'apoplexia (% / any) en funció del tipus de FA: AF paroxística: 2.1% / any; AF persistent: 3.0% / any; AF permanent: 4.2% / any. Els pacients amb FA subclínica ("sense símptomes clínics") també tenen un major risc d'apoplexia. Per exemple, un estudi va mostrar que els pacients que tenien FA subclínica en els primers tres mesos de l’estudi tenien, per tant, un risc d’apoplexia 2.5 vegades superior als pacients sense episodis corresponents de FA (taxa d’incidència: 4.2 versus 1.7). És important assenyalar en aquest context que els episodis de VHF van estar tan allunyats en el temps de l’apoplexia que no es pot concebre una implicació causal de la VHF subclinica en el desenvolupament de l’apoplexia. Les dones tenen el doble de probabilitats de ser afectades per l'apoplexia que els homes (proporció de taxa 1.99; interval de confiança del 95%: 1.46 a 2.71). En una metaanàlisi, la taxa anual d'apoplexia i sistèmica embòlia es va calcular com a 1.50% per a AF paroxística i 2.17% per a AF no paroxística. La relació de risc no ajustada (RR) del tromboembolisme en AF no paroxística versus AF paroxística va ser de 1.355. En pacients que no rebien anticoagulació oral, la proporció de risc es va manifestar especialment a costa de la FA no paroxística (factor de 1.689). La fibril·lació auricular comporta un augment de la mortalitat 1.7 vegades (nombre de defuncions en un període determinat, en relació amb el nombre de la població en qüestió). La mortalitat associada a la FA és més elevada en dones. El curs sever també és més freqüent en dones que en pacients masculins (instituts nacionals medians de salut Carrera Puntuació de l’escala (NIHSS) de 9 vs. 6, p <0.001). Comorbiditats (malalties concomitants): Salut de la Dona L'estudi suggereix una associació entre AF i càncer és probable. Ajustat per edat, educació, alçada, IMC, de fumar estat, activitat física, malalties concomitants i secundàries i participació en exàmens de detecció, el risc de patir càncer va ser un 48% superior per a les dones amb FA que per a les dones sense arítmia. El risc va ser més alt poc després del diagnòstic de VHF, però va persistir més enllà del primer any. A més, el 37% dels pacients amb FA tenia cor fracàs