Nil occidental febre (WNV) (ICD-10 A92.3: Nil occidental febre) és una malaltia infecciosa que pertany al grup de les zoonoses (enfermetats infeccioses transmissible d’animals a humans; epizootis).
La malaltia pertany a la febre hemorràgica vírica grup.
Nil occidental febre és causat per Virus del Nil Occidental (WNV), gènere Flavivirus, un virus RNA que pertany al grup Flavivirus (Flaviviridae). El virus és un dels flavivirus més estesos.Virus del Nil Occidental es divideix en subtipus 1 i 2.
Els embassaments de patògens són espècies d’ocells salvatges.
Ocurrència: la infecció és endèmica a tot el món (aparició agrupada de la malaltia en una àrea limitada). Les regions afectades es troben a l’Índia, Israel, Orient Mitjà, Turquia occidental, Grècia (Grècia central), parts del sud-est asiàtic i Amèrica del Nord i Central. Hi ha zones endèmiques addicionals als tròpics. Originalment, el virus es va originar a l’Àfrica (província d’Uganda, al Nil occidental). Mitjançant aus migratòries, el virus també ha arribat a zones del nord de la Mediterrània i del sud d’Europa. Allà s’observen brots estacionals. El 2018, prop de 800 casos de Febre del Nil occidental s'han registrat a Europa. També s’ha detectat casos importats aïllats (per viatgers) a Alemanya. El temps prolongat d’estiu afavoreix la propagació del virus. Segons les estimacions de l’Institut Robert Koch, s’espera que la malaltia s’estengui més a Alemanya. A l’agost de 2020, a Alemanya s’han infectat almenys 4 persones Virus del Nil Occidental (infeccions autòctones).
La transmissió del patogen (via d’infecció) es produeix mitjançant mosquits entre aus salvatges. Els mosquits infectats (principalment del gènere Culex, però també espècies Aedes i Mansonia) poden transmetre el virus a mamífers (especialment cavalls) i humans, que, tanmateix, excreten el virus com a font de virus (falsos hostes) a causa del seu baix nivell virèmia (presència de virus a la sangLes vies de transmissió d’humans a humans són trasplantaments d’òrgans, sang transfusions, i embaràs i la llet materna.
Transmissió d'home a home: Sí
El període d’incubació (des de la infecció fins a l’aparició de la malaltia) sol ser de 2 a 14 dies.
La durada de la malaltia sol ser de fins a 7 dies.
No hi ha xifres de prevalença, ja que la malaltia sovint és asimptomàtica.
Curs i pronòstic: Febre del Nil occidental es produeix repetidament com una epidèmia. En la majoria dels casos (80%), la malaltia no es detecta. En altres casos, l'aparició és brusca amb febre i calfreds. En el curs posterior, els pacients pateixen grip-com símptomes. Després del primer episodi de febre, el condició sovint millora abans que reaparegui la febre (curs bifàsic). Cap al final de la febre, un exantema (erupcions a la pell) apareix al voltant del 50%, que es manté durant aproximadament una setmana. La malaltia sol curar-se sense complicacions. Aproximadament cada 150 persona desenvolupa un curs greu de la malaltia. Els afectats solen ser ancians (> 50 anys), immunodeprimits o tenen alguna malaltia anterior (per exemple, diabetis mellitus). Després encefalitis (cervell inflamació), un residu condició (deteriorament durador) es pot produir fins a un 50% dels casos encefalitis es produeix com a complicació, la letalitat (mortalitat relacionada amb el nombre total de persones afectades per la malaltia) és del 15 al 40% (en persones grans> 70 anys).
Vacunació: una vacuna contra Febre del Nil occidental encara no està disponible.
A Alemanya, la malaltia es pot notificar segons la Llei de protecció contra les infeccions (IfSG). La notificació s'ha de fer en cas de detecció directa o indirecta de patògens.
