Abans de començar fisioteràpia per a una síndrome de la columna cervical, s’han d’examinar totes les estructures importants de la columna cervical (columna cervical) i el seu entorn. Especialment proves d’inestabilitat, sense obstacles sang la circulació i la conducció nerviosa són indispensables. A continuació es presenten alguns exercicis per enfortir la columna cervical i els músculs de subjecció.
Síndrome de la columna vertebral cervical Exercici 1 Per tal de reforçar els músculs estabilitzadors i donar més espai a les estructures de la columna cervical mitjançant estirament el pacient es troba primer en decúbit supí amb els peus en posició vertical. El cap es troba pla al coixinet. Ara s'intenta empènyer la part posterior del fitxer cap recte cap avall i alhora empènyer la barbeta cap enrere com si a papada s'està fent.
Això estén el coll i l'estabilitza al mateix temps. Aquesta posició es manté tres vegades durant 10 segons cadascuna. El fisioterapeuta comprova que el pacient no col·loca el cap al coll i que els músculs de la part anterior del coll romanen fluixos.
Síndrome de la columna cervical Exercici 2 Si es domina bé aquest exercici, també es pot aixecar lleugerament el cap. A més, es pot practicar el mateix exercici en posició asseguda i de peu. D’aquesta manera, el pacient podrà estirar posteriorment el pacient coll en qualsevol situació quotidiana, com ara viatges llargs en cotxe.
Al mateix temps, es dóna al pacient la sensació d’una columna cervical recta, de manera que al cap d’un temps pot controlar-se i corregir-se. Síndrome cervical cervical Exercici 3 Altres exercicis per a una síndrome cervical fan servir la palanca llarga dels braços com a complicació. En posició vertical: això sempre comença amb els peus, que es col·loquen paral·lels entre els malucs, la part inferior de l’esquena pit està dirigit cap endavant i cap amunt i el coll estirat tal com s'ha explicat anteriorment: els braços es mantenen estirats pels dos costats.
Els palmells de les mans apunten cap al terra. El dors de les mans ha d’estar sempre a l’alçada de les espatlles i no més alt. Quan estan cansats, els pesats braços s’enfonsen ràpidament, corregiu-los de nou i manteniu-los premuts uns segons més.
Alternativament, els braços estirats es poden llançar en petits moviments ràpids cap amunt i cap avall, el cos ha de romandre estable i quiet. Síndrome de la columna vertebral cervical Exercici 4 Una altra variació d’aquests exercicis és la rotació dels braços. Els braços estirats es giren cap amunt i cap avall en una ràpida alternança, de manera que la part posterior de la mà i el palmell de la mà apunten alternativament al terra o al sostre.
Intenteu treballar en la direcció oposada: si el palmell esquerre està cap avall, el palmell dret està cap amunt. Això entrena el vostre coordinació. En un altre exercici estàtic per a la síndrome de la columna cervical, el pacient es resisteix al cap. La pròpia mà del pacient pressiona contra el temple, el front o altres punts. El pacient intenta mantenir el cap dret contra la resistència.
Tots els articles d'aquesta sèrie:
