Definició: la ciència de l’entrenament (abreujat: TWS) com un sistema ordenat, que descriu, explica i prediu l’entrenament atlètic i la competició, i permet una aplicació sistemàtica a la pràctica esportiva. [...] com a subdisciplina de ciències de l'esport, s'entén principalment com una ciència empírica la investigació de la qual té com a objectiu millorar la formació i el rendiment de la competició. [...] la ciència de la formació ofereix, per tant, la base per a la formació planificada i orientada a objectius.
En relació amb l’aplicació de diagnòstic de rendiment, a la ciència de la formació se li assignen els camps d’activitat següents: identificació de punts forts i febles en l’estat de rendiment (revisió de l’estat real) i revisió del progrés de la formació (ACTUAL - ACTUAL - comparació de valors) dels atletes individuals són les tasques de l’entrenament pràctic diagnòstic de rendiment.
- Estructuració del rendiment esportiu (com es produeix un rendiment esportiu, per exemple, quines qualificacions parcials ha de tenir un velocista)
- Subministrament de procediments de control significatius (Com es pot mesurar sistemàticament el rendiment atlètic, per exemple, quin és el procediment més adequat per mesurar el rendiment de resistència aeròbica)
- Preparació de valors objectius (quin rendiment hauria de tenir un atleta d’un determinat grup objectiu - rendiment d’alumnes de 5è grau en carrera de 3000 metres) estàndards ideals en estadístiques esportives estàndards en estàndards funcionals esportius en esports
- Estàndards ideals en esport
- Normes estadístiques en l'esport
- Normes funcionals en esports
- Estàndards ideals en esport
- Normes estadístiques en l'esport
- Normes funcionals en esports
de la ciència de la formació són en conseqüència:
- Diagnòstic de rendiment Diagnòstic de rendiment (Test Cooper, Test Conconi, Test nivell lactat)
- Diagnòstic de rendiment de resistència (Cooper-Test, Conconi- Test, test de nivell de lactat)
- Criteris científics de qualitat: Objectivitat, Fiabilitat, Validesa
- Objectivitat
- Fiabilitat
- Validesa
- Habilitats condicionals: Força (força màxima, força reactiva, força explosiva, resistència, velocitat)
- Força (força màxima, força reactiva, força ràpida
- Endurance
- Accelerar
- Principis d’entrenament: Principi d’estímul efectiu de càrrega Principi de càrrega i recuperació Principi de càrrega progressiva Principi de periodització
- Principi de l'estímul efectiu de l'estrès
- Principi d’estrès i recuperació
- Principi de càrrega progressiva
- Principi de periodització
- Diagnòstic de rendiment de resistència (Cooper-Test, Conconi- Test, test de nivell de lactat)
- Objectivitat
- Fiabilitat
- Validesa
- Força (força màxima, força reactiva, força ràpida
- Endurance
- Accelerar
- Principi de l'estímul efectiu de l'estrès
- Principi d’estrès i recuperació
- Principi de càrrega progressiva
- Principi de periodització
comprimit: la ciència de l'entrenament assumeix tasques i funcions en esports de competició, esports de masses, esports d'oci, esports de rehabilitació, esports amb discapacitat, esports de serveis, esports de vellesa i esports escolars per maximitzar, optimitzar, estabilitzar, restaurar i minimitzar la reducció del rendiment.
- La ciència de la formació no té la seva pròpia ciència mare
- La ciència de la formació és una ciència transversal (desenvolupada a partir de la pràctica)
- La ciència de la formació es va desenvolupar a partir de la teoria de la formació
- La ciència de la formació és una ciència real (explica la realitat de la formació)
- La ciència de l’entrenament és una biociència Objecte: l’ésser humà d’entrenament Objecte material: humà atlètic Objecte formal: entrenament humà
- Assumpte: L'ésser humà en formació
- Objecte material: esportista
- Objecte formal: persona formadora
- Assumpte: L'ésser humà en formació
- Objecte material: esportista
- Objecte formal: persona formadora
A partir dels ensenyaments magistrals es va desenvolupar la teoria de la formació especial, a partir d’aquesta la teoria general de la formació, a partir d’aquesta es va desenvolupar la teoria científica de la formació. Si bé la ciència de l’entrenament (TWS) solia relacionar-se exclusivament amb esports d’alt rendiment, avui també s’inclouen altres camps d’actuació. Els següents camps d’acció són tractats per la ciència de l’entrenament:
- Esports (d’alt) rendiment: maximització / optimització del rendiment
- Esports populars: rehabilitació, estabilització, profilaxi
- Esports per a gent gran: minimització de la reducció
- Esports escolars: com a ciència auxiliar de la didàctica de l’esport
Les disciplines següents es combinen a la Ciència de la formació com a ciència integradora:
- Biomecànica (per a l'anàlisi de diferents tècniques)
- Medicina de l'esport (fisiologia i anatomia de l'esport en particular)
- Psicologia de l'esport (per a la descripció de processos motivacionals)
- Sociologia de l'esport (abandonament escolar, exploració de talents)
Els coneixements adquirits en la formació de ciències es basen en l’experiència acumulada. Les hipòtesis es formen a partir d’això i es posen a prova a la pràctica de formació. La ciència de la formació és, per tant, una ciència hipotètica. El TWS s’ha desenvolupat a partir de la pràctica de la formació i s’utilitza per a esdeveniments de formació pràctica
Tots els articles d'aquesta sèrie:
