La inseguretat o la incertesa en si mateix es troba en la psicologia com l’antítesi de la confiança en un mateix. Ambdós són extrems un sentiment emocional-subjectiu, que no es basa en el rendiment real de la persona afectada. La incertesa en si mateixa expressada amb força compleix els criteris d'evitació d'ansietat trastorn de la personalitat, que es distingeix de trastorns d’ansietat o fòbies socials i per al desenvolupament de les quals, a més de factors ambientals, la predisposició genètica es considera un dels principals factors causants.
Què és la inseguretat?
El terme inseguretat s’utilitza en sinònim d’incertesa en si mateix en psicologia i encarna l’antítesi de la confiança en si mateix. El terme inseguretat s’utilitza de forma sinònima amb autoincertesa en psicologia i encarna l’antítesi de la seguretat. En ambdós casos, es tracta d’un sentiment emocional-subjectiu que no correspon necessàriament a criteris reals com el rendiment en les persones interessades. Si es manifesta clarament la inseguretat, eviti la confiança en si mateix trastorn de la personalitat es pot desenvolupar, que normalment s’associa amb inhibicions en la comunicació i por a la crítica, el rebuig, sentiments d’inferioritat i altres sentiments negatius. Les transicions entre sentiments d’inseguretat i autoevaluables diagnosticables trastorn de la personalitat són fluids. Una sensació temporal d’inseguretat durant situacions socials especials, com ara exàmens, entrevistes de feina i parlar en públic, no compleix el criteri del trastorn de la personalitat que evita la confiança en si mateix. Els símptomes d’acompanyament que s’observen sovint en aquestes situacions són els genolls tremolosos, les taques vermelles a la cara, coll, i escot, i fred pell suar. És important diferenciar entre els sentiments d’inseguretat i la presència de trastorns de personalitat que eviten la confiança en si mateixos pel que fa a possibles teràpies.
Funció i tasca
La inseguretat, que s’acompanya gairebé sempre d’ansietat, pot exercir funcions protectores importants. L’únic requisit previ per a això és que la incertesa i l’ansietat es mantinguin dins d’un interval tolerable que es considera normal. La por i la inseguretat protegeixen principalment contra sobrevalorar-se a si mateix i contra jutjar malament les pròpies capacitats i competències. Particularment en la pràctica d’esports extrems i altres activitats privades o professionals potencialment perilloses, els riscos es poden avaluar com a poc realistes en absència d’incertesa, de manera que es poden produir situacions inesperadament perilloses i immediatament perilloses per a la vida que s’haurien pogut evitar. Un cert nivell d’ansietat i incertesa en determinades situacions activa el simpàtic sistema nerviós, que desencadena el llançament de estrès les hormones i pot lead a millorat concentració i rendiment físic. Els estressors a curt termini alliberen més dels dos catecolamines adrenalina i noradrenalina, mentre que a llarg termini estrès es pot demostrar que augmenta glucocorticoides tal com cortisona, cortisol, I altres. Catecolamines provoquen una sèrie de canvis fisiològicament efectius que programen de forma òptima el metabolisme per al vol o l’atac. Glucocorticoides, per altra banda, lead a una major mobilització dels recursos corporals. L’augment de la capacitat de concentració promou enfocaments creatius de solucions en situacions de crisi. Això significa que la inseguretat percebuda no només té aspectes negatius, sinó que fins i tot contribueix a millorar de manera permanent i efectiva més enllà del seu efecte protector immediat. Només en el cas d’increment patològic d’inseguretat i ansietat predominen els aspectes negatius, que a llarg termini poden provocar un aïllament social considerable dels afectats.
Malalties i queixes
L'efecte protector i els aspectes que milloren el rendiment poden convertir-se en el contrari si la inseguretat i l'ansietat augmenten permanentment patològicament. Elevat permanentment estrès els nivells, també coneguts com a angoixa, causen una sèrie de canvis fisiològics en el cos que poden lead a malalties greus com hipertensió, arteriosclerosi, cor atacs, debilitat general i molts altres problemes. Sobretot, el sistema immune pateix d’estrès continu, per exemple, augmenta la susceptibilitat a les infeccions. Més enllà dels canvis fisiològics del cos, un nivell d’estrès permanentment elevat les hormones també té efectes considerables sobre la psique. La capacitat de concentració i el rendiment cognitiu es veuen afectats i disminueixen. Esgotament, depressió or l'esgotament es pot desenvolupar, amb un risc augmentat de nicotina or addicció al'alcohol. Els enfocaments per superar aquests problemes han de tenir en compte el fet que els estressors no es poden mesurar objectivament, però que els seus efectes poden variar molt en funció de la tolerància individual a l’estrès. Per tant, no seria útil evitar els estressors que causen els problemes, però és més prometedor millorar la manera de tractar els estressors de manera que maneig de l'estrès es millora i el concentració d'estrès les hormones és demostrablement inferior. En connexió amb una inseguretat patològicament augmentada i present permanentment, es pot desenvolupar un trastorn de la personalitat que s’evita per la seva inseguretat. Es caracteritza pel sentiment subjectiu d’inseguretat, inferioritat i inacceptació, però enyorant afecte i acceptació. Pateixen una por patològicament augmentada de la crítica i el rebuig i s’inhibeixen en la seva comunicació amb els altres. El trastorn de la personalitat fa que els malalts evitin conscient i inconscientment el contacte amb persones que puguin desencadenar sentiments de rebuig i exclusió. La seva autoestima és baixa i els seus contactes socials solen limitar-se a unes poques persones que se suposa que no representen cap perill. El trastorn de la personalitat que evita la inseguretat de si mateix condueix finalment a l’aïllament social i comporta un comportament estricte d’evitació de problemes. En molts aspectes, el trastorn s’assembla a fòbia social, però és situacional i es manifesta només quan s’enfronten a demandes especials, com ara exàmens, entrevistes de feina o parlar en públic.
