Mesures generals Restricció de la nicotina (abstenir-se del consum de tabac). Apunta al pes normal! Determinació de l'IMC (índex de massa corporal, índex de massa corporal) o de la composició corporal mitjançant anàlisi d'impedància elèctrica i, si cal, participació en un programa d'aprimament supervisat mèdicament. Si cal, augmenta l'activitat física! Evitar l'estrès psicosocial: Estrès Medicina nutricional Nutricional... Fibromiàlgia: teràpia
Per prevenir la fibromiàlgia, s’ha de prestar atenció a la reducció dels factors de risc individuals. Factors de risc conductual Consum d’estimulants Tabac (fumar) Activitat física Inactivitat física Situació psicosocial Estrès emocional Estrès en el lloc de treball Sobrepès (IMC ≥ 25; obesitat).
Els següents símptomes i queixes poden indicar fibromiàlgia: Símptomes principals Dolor ardent o rosegador que s'agreuja per estímuls específics, com ara fred o humitat, estrès, esforç físic, ansietat o falta de son Punts sensibles (punts dolorosos de pressió), especialment en els accessoris musculars a la part posterior del cap, el colze i l'interior del... Fibromiàlgia: símptomes, queixes, signes
Patogènesi (desenvolupament de la malaltia) Encara no s'entén clarament la causa de la fibromiàlgia. Actualment s'estan discutint diverses hipòtesis. En primer lloc, un trastorn del son sembla ser un factor important en el desenvolupament de la malaltia. A més, se sospita que la concentració de diversos hormones com l'hormona del creixement (hormona somatotròpica (STH)) o la concentració de cortisol (hormona que... Fibromiàlgia: causes
La història clínica (història de malaltia) representa un component important en el diagnòstic de la fibromiàlgia. Antecedents familiars Antecedents socials Hi ha evidències d’estrès o tensió psicosocial a causa de la vostra situació familiar? Antecedents mèdics actuals / antecedents sistèmics (queixes somàtiques i psicològiques). Té dolor crònic en diversos llocs del cos? Indiqueu quines parts del vostre ... Fibromiàlgia: història clínica
Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques (E00-E90). Hiper/hipoparatiroïdisme (hiperfunció/hipotiroïdisme paratiroïdal). Hiper/hipotiroïdisme (hipertiroïdisme/hipotiroïdisme). Deficiència de vitamina D Malalties infeccioses i parasitàries (A00-B99). Infeccions bacterianes (per exemple, malaltia de Lyme, yersiniosi). Sistema musculoesquelètic i teixit conjuntiu (M00-M99). Col·lagenosi (grup de malalties del teixit connectiu causades per processos autoimmunes) – lupus eritematós sistèmic (LES), polimiositis (PM) o dermatomiositis (DM), síndrome de Sjögren... Fibromiàlgia: o alguna cosa més? Diagnòstic diferencial
Les següents són les malalties o complicacions més importants a les quals pot contribuir la fibromiàlgia: Sistema musculoesquelètic i teixit connectiu (M00-M99). Jubilació anticipada per dolor crònic Psique – sistema nerviós (F00-F99; G00-G99) Depressió Sensació de manca de comprensió de la societat Aïllament social
Criteris per al diagnòstic clínic de la síndrome de fibromiàlgia (FMS). Criteris de classificació de l'American College of Rheumatology (ACR) 1990. Criteris diagnòstics preliminars modificats de l'ACR 2010. Símptoma principal obligatori CWP (dolor crònic generalitzat) segons els criteris ACR 1990. > 3 mesos de dolor existent a: Esquelet axial (columna cervical (columna C) o tòrax/tórax anterior o columna toràcica (columna C) o lumbar... Fibromiàlgia: classificació
Un examen clínic complet és la base per seleccionar passos diagnòstics addicionals: Exploració física general, incloent pressió arterial, pols, pes corporal, alçada; més: inspecció (visualització). Palpació (palpació) de punts tendres (punts dolorosos de pressió) amb una pressió d'uns 4 quiloponds (la miniatura mostra pal·lidiment a la zona distal), especialment a les insercions musculars... Fibromiàlgia: examen
El diagnòstic es fa mitjançant la història i l'exploració física. Nota: la fibromiàlgia és un diagnòstic d'exclusió! Per descartar la fibromiàlgia, es recomana provar els següents paràmetres de laboratori: Hemograma reduït Hemograma diferencial Paràmetres inflamatoris: PCR (proteïna C-reactiva) o VES (taxa de sedimentació d'eritròcits), per exemple, a causa del possible polimiàlgia reumàtica, artritis reumatoide. Creatinina quinasa (CK)... Fibromiàlgia: prova i diagnòstic
Objectiu de la teràpia Millorar la qualitat de vida relacionada amb la salut alhora que ponderen els beneficis i els riscos dels components de la teràpia. Recomanacions terapèutiques L'inici de la teràpia com a intervenció no farmacològica, en primer lloc l'exercici aeròbic i l'entrenament de força. Si les mesures no farmacològiques no donen èxit → teràpies farmacològiques individualitzades i adaptades a les necessitats del pacient (vegeu... Fibromiàlgia: teràpia farmacològica
Si el complex de queixa és típic i no hi ha evidències clíniques de malalties internes, ortopèdiques o neurològiques (antecedents i exploracions clíniques sense evidències de malalties que no siguin causes de dolor i fatiga, laboratori bàsic poc destacable), es recomana que no hi hagi cap altre dispositiu mèdic es realitzaran diagnòstics.
