informació general
potassi iodur també es diu iode potassi o potassi iodatum i s’utilitza principalment per tractar i prevenir la deficiència de iode. També s’utilitza per prevenir el bocí causat per iode deficiència (augment de la tiroide).
Mode d'acció
potassi iodur és un oligoelement elemental, però en dosis més altes actua com un agent tirostàtic. El iodur és absorbit i emmagatzemat per glàndula tiroide de manera que es pugui utilitzar per produir tiroide les hormones. Si hi ha massa poc iodur al cos, el glàndula tiroide no pot produir una tiroide suficient les hormones, de manera que una ampliació del glàndula tiroide sovint es produeix com a reacció (goll).
Un mal funcionament de la glàndula tiroide a causa de iode la deficiència es pot prevenir mitjançant el subministrament extern de iode (aliments que contenen iode, sal de taula iodada, iode en forma de comprimits). Si el cos produeix massa tiroide les hormones, això es coneix com hipertiroïdisme. Si es pren iodur de potassi en dosis molt altes de més de 5 mil·ligrams al dia, s’allibera hormones tiroïdals s’evita. Tanmateix, aquesta forma d’aplicació ja no s’utilitza habitualment en l’actualitat.
Efectes secundaris
Els efectes secundaris són molt rars quan es pren iodur de potassi, però és possible una hipersensibilitat a la substància activa. Aquesta hipersensibilitat es pot manifestar com a febre, ardent ulls, erupció cutània, diarrea i mals de cap.
Camps d'aplicació
El iodur de potassi s’administra principalment per tractar o prevenir la deficiència de iode or augment de la tiroide (goll) causada per deficiència de iode. En grans concentracions, el iodur de potassi s’utilitza per reduir la mida d’una glàndula tiroide augmentada abans de la cirurgia i per reduir la sang subministrament a la glàndula tiroide. En el passat, també es sabia que el iodur de potassi s’utilitzava per tractar hipertiroïdisme, però aquest ús de iodur de potassi ja està obsolet i s’utilitzen altres agents tirostàtics com el tiamazol. La ingesta de iodur de potassi pot evitar l’absorció de iode radioactiu a l’organisme, de manera que sovint s’utilitza com a mesura preventiva després d’un accident en una central nuclear.
