definició
L’educació és un suport, estímul i influència pedagògica en el desenvolupament del comportament de la persona gran. L’educació inclou la totalitat de totes les activitats educatives, com ara el desenvolupament de la personalitat, aprenentatge del comportament social, incorporant-se a les normes i normes culturals, etc. L’educació té lloc a totes les cultures i societats.
L’educació es pot i s’ha de dur a terme des de diferents vessants. En primer lloc la família, és a dir, pares, avis, etc. A més, el jardí de la infància, l'escola i altres institucions públiques assumeixen una part de l'educació.
Cada pare educa el seu fill de manera diferent, la educació respectiva depèn de la influència dels pares en la seva infància i quines experiències han fet a la seva vida. L’educació per part de persones públiques, com ara professors, normalment la proporcionen pedagogs que es formen en el camp de l’educació. L’objectiu general de l’educació és preparar l’adolescent per viure una vida independent i autosuficient en la societat, de manera que sigui capaç d’afrontar els reptes quotidians de la vida i de comportar-se d’una manera adequada a la situació.
Quins són els mitjans educatius?
Els mitjans educatius són accions o reaccions de l’educador davant un comportament del nen, amb l’objectiu d’influir en el nen i conduir-lo cap a un objectiu educatiu. L’educador influeix en el nen i, per tant, pot consolidar o canviar el comportament del nen. Els mitjans educatius són lloança, retret, recordatori, amonestació o càstig etcètera...
L’elogi o la recompensa confirma i enforteix el comportament del nen i, per tant, també la seva confiança en si mateix. Com a resultat, el nen mostra el comportament desitjat més sovint i amb plaer. Aquest és un mitjà educatiu positiu.
De la mateixa manera, l'estímul com a mitjà educatiu té un efecte positiu sobre la confiança en si mateix del nen i el confirma i anima. Mitjans educatius negatius com ara amonestació, amonestació o càstig hauria de conduir al fet que l’infant deixi de mostrar un comportament o el canviï, ja que per part de l’educador se’n deriva una conseqüència negativa. A més, les situacions en què algú actua com a model o en què es fa jugar, treballar o parlar compten com a mitjà educatiu. Tanmateix, no es considera un mitjà d’educació directe pel qual l’adult actua directament sobre el nen, sinó un mitjà d’educació indirecte. Com a resultat, l’educador no sempre és conscient del seu efecte sobre el nen.
