El medi cervical gangli és una col·lecció de cèl·lules nervioses del sisè vèrtebra cervical. Se’n originen diverses fibres que passen a estructures diferents. Com a estructura neuronal autònoma, realitza tasques addicionals en el simple processament de senyals més enllà de la simple transmissió d'informació.
Què és el gangli cervical mitjà?
El medi cervical gangli és una col·lecció de neurones de la regió cervical superior. Forma part del truncus sympathicus, l’anomenat cordó fronterer, que consisteix en una cadena de 22-23 ganglis autònoms (col·leccions de cèl·lules nervioses). També s’anomena cervical mitjà gangli i és una estructura neuronal autònoma. Com passa amb qualsevol gangli, un engrossiment del cordó nerviós resulta del gangli mitjà cervical. És el més petit dels tres ganglis del cordó fronterer (truncus sympathicus). Forma part del perifèric sistema nerviós i pertany a la sistema nerviós simpàtic. Per tant, forma part de l’autonòmic sistema nerviós que no es pot dirigir ni controlar conscientment. Per definició, un gangli és una acumulació de cèl·lula nerviosa cossos al perifèric sistema nerviós. Cal assenyalar que el gangli cervical mitjà és inconstant en algunes espècies animals, com el cavall, que no existeix en tots els individus.
Anatomia i estructura
El gangli cervical mitjà té una forma bàsica en forma de fus. En els humans, es troba al sisè lloc vèrtebra cervical prop de la tiroide inferior artèria. És més petit que el gangli cervical superior (gangli cervical superius). Diverses fibres s’originen des del gangli cervical mitjà, fins a la cinquena i la sisena columna vertebral cervical els nervis. Aquests dos espinals els nervis sorgeixen de la porció cervical del medul · la espinal i surten de la columna cervical. Es comptabilitzen entre els cervicals els nervis. Altres fibres corren cap al artèria caròtida on formen l’anomenat plexe caroticus communis, un plexe nerviós al voltant de l’artèria caròtida (arteria carotis communis). El gangli cervical mitjà està connectat al gangli cervical inferior i al gangli estrellat a través de l’ansa subclàvia, una serp nerviosa que s’envolta al voltant de la subclàvia artèria. Forma part del truncus sympathicus, l’anomenat cordó fronterer. El gangli cervical mitjà, com els ganglis cervicals superiors i inferiors, s’inclou amb el cordó fronterer al fulletó profund de la fàscia cervical (fascia cervicalis). Es troben a la part posterior de la vagina caròtica, la funda del nervi vascular. El truncus sympathicus, format per 22-23 ganglis autònoms, va des de la base del crani fins al còccix. Aquí, el cordó corre pervertebralment, al llarg de la columna vertebral.
Funció i tasques
L'existència del gangli resulta en un engrossiment del cordó nerviós, que és característic de totes les col·leccions de cèl·lula nerviosa cossos o ganglis. A causa de la seva localització, el gangli cervical mitjà pertany als ganglis cervicals (cèrvix = coll), que formen part del sistema nerviós perifèric. Hi ha un total de tres ganglis cervicals simpàtics: el gangli cervical superior (gangli cervicale superius), el gangli cervical mitjà (gangli cervical mitjà) que es parla en aquest text i el gangli cervical inferior (gangli cervical inferius). El sistema nerviós perifèric és aquella part del sistema nerviós que no pertany a cap dels dos cervell o el medul · la espinal i, per tant, no es troba al centre. El sistema nerviós perifèric es defineix així en nom com un sistema nerviós no central; la demarcació és purament topogràfica. Els ganglis, per tant també el gangli cervical mitjà, són estructures nervioses autònomes, és a dir, l'estructura (el gangli) serveix no només a la transmissió de dades o de senyal, sinó que pot realitzar un processament senzill. Tot i això, no hi ha més conclusions en aquest camp. Com a resultat, la funció exacta en el processament neuronal de dades i senyals dels ganglis no s’entén del tot. Tanmateix, sembla probable que això doni lloc a un processament del senyal proper a l’òrgan i independent del sistema nerviós central. El gangli mitjà cervical, així com tots els ganglis en general, es pot considerar com una mena de centre de control dins del sistema nerviós perifèric. La complexa capacitat de processar informació es pot atribuir a la tendència a la creació de xarxes, que és present a causa de l’alta concentració de cèl·lules nervioses en un espai reduït.
Malalties
Com a malalties dels ganglis, com passa amb altres cèl·lules nervioses perifèriques, són concebibles lesions causades per influències externes i també neuropaties. En aquest cas, s’ha de consultar un metge en qualsevol cas, ja que és inevitable un tractament mèdic expert. Totes les malalties dels nervis perifèrics que no resulten d’un efecte traumàtic es resumeixen en les anomenades neuropaties. Es divideixen en neuropaties primàries i secundàries. Sintomàticament, una neuropatia es manifesta inicialment com a dolor a la zona del nervi o nervis afectats. En contrast amb el símptoma de dolor, però, també pot haver-hi una manca total d'estimulació. Segons la gravetat, una pèrdua de reflex també és possible. Diverses malalties subjacents són possibles causes de neuropaties. El desencadenant més comú de la neuropatia és diabetis mellitus, també coneguda com a diabetis. Si diabetis mellitus és el desencadenant i afecten diversos nervis, el quadre clínic d’un anomenat diabètic polineuropatia és present. Altres causes de neuropaties inclouen processos inflamatoris, malalties metabòliques (per exemple, diabetis mellitus) o malalties autoimmunitàries. Entre els malalties autoimmunitàries, La síndrome de Guillain-Barré es pot esmentar com a exemple destacat. Diversos agents quimioterapèutics també poden desencadenar neuropaties com a efecte secundari. Si se sospita de neuropatia o lesió d'un nervi resultant d'una exposició traumàtica, s'ha de consultar un metge, ja que aquestes imatges clíniques requereixen tractament mèdic.
