Promoció de la dotació Característiques de la dotació

Promoció de la dotació

Per tal de promoure un alt talent existent, són especialment recomanables els jocs de concentració. Amb aquest propòsit, hem desenvolupat un joc en combinació amb un fabricant de jocs, que pot promoure de manera lúdica la dotació. Mitjançant la combinació de concentració i jocs, es poden assolir molt bé diferents objectius.

Posem especial èmfasi en l’alta qualitat i la mà d’obra d’aquest joc. Només la correcta interacció d’alta capacitat intel·lectual (coeficient intel·lectual superior o igual a 130), creativitat (per exemple en la resolució de problemes), perseverança i motivació del rendiment El rendiment es basa en components i està influït per molts aspectes i efectes secundaris. A causa d’aquestes influències, una persona altament dotada pot romandre sense descobrir. Especialment en relació amb ADS o ADHS, o amb dislèxia or discalcúlia, la dotació pot romandre sense detectar.

La mesura en què realment es desenvolupen les disposicions genètiques (= factors individuals) depèn particularment de factors externs que tenen una influència considerable en aquestes disposicions. Fins i tot si una persona només pot perdre intel·ligència per malaltia, el grau d’educació depèn fonamentalment dels factors que l’acompanyen (família, suport domèstic, amics). Els avenços del desenvolupament es poden manifestar a diferents nivells. És concebible tenir avenços en l’àmbit espiritual-intel·lectual, però també en l’àmbit artístic-estètic, motivacional o social.

Triomfador

Els assolidors són aquells nens i adolescents altament dotats que, per la seva alta intel·ligència (QI a partir de 130), tenen un nivell d’assoliment que se’ls considera capaç pel seu alt nivell de talent. Els assolidors també poden tenir alguns problemes amb ells mateixos i amb el medi ambient a causa del seu alt nivell de dotació, però el seu rendiment s’ajusta a les expectatives.

Menor rendiment

Hi ha un cert percentatge dels altament dotats que segueixen sent descoberts perquè els seus èxits acadèmics no donen l’aparença de ser superdotats. Aquest grup de persones altament dotades es diu menors d’èxit: aconsegueixen menys del que el seu intel·lecte els podria permetre. No són capaços de traduir les seves habilitats intel·lectuals en conseqüència en un rendiment (cognitiu escolar).

A més dels pocs assoliments, també hi ha nens i adolescents entre els superdotats que tenen problemes en una àrea de ensenyament. Els altament dotats també poden patir dislèxia or discalcúlia.