Què s’ha de fer quan s’esvaeix l’efecte d’un antidepressiu?
En el curs de la teràpia amb antidepressius, molts pacients informen d’un descens continu de l’efecte de la preparació respectiva. Això es deu sovint al fet que moltes substàncies actives no només tenen un efecte directe i ràpid (per exemple, augmentant la concentració de transmissors a la esquerda sinàptica), però també condueixen a diversos processos d 'adaptació al cervell a la llarga. Els pacients solen reportar una disminució antidepressiu efecte després de diverses setmanes o uns quants mesos, ja que l’efecte directe i ràpid desapareix cada cop més.
Hi ha diverses opcions per contrarestar aquest desenvolupament. Tanmateix, sempre s’han de discutir i acordar-les amb el metge tractant. La interrupció prematura i brusca d’un preparat pot provocar efectes secundaris considerables.
En principi, hi ha tres opcions disponibles si l'efecte disminueix. Amb molts medicaments (inclosos els ISRS), la teràpia comença amb dosis baixes i es pot augmentar contínuament amb el pas del temps. A més, hi ha molts grups diferents de antidepressiu fàrmacs que també tenen diferents modes d’acció.
Segons el pacient, un medicament pot tenir efectes diferents. Per aquest motiu un canvi de antidepressiu es pot indicar. Finalment, en certes formes de depressió, acompanyant psicoteràpia també pot conduir a un èxit terapèutic considerablement millorat.
Efecte a la sinapsi
Per transmetre senyals, a cèl·lula nerviosa allibera diferents neurotransmissors al esquerda sinàptica, que s’uneixen als receptors d’una altra cèl·lula nerviosa i transmeten el senyal. La resta de neurotransmissors es degraden i es reabsorbeixen a les cèl·lules nervioses mitjançant transportadors. Una deficiència dels transmissors serotonina i se sospita que es desenvolupa la noradrenalina depressió.
En augmentar aquestes concentracions del transmissor a la central sistema nerviós, els antidepressius tenen un efecte estimulant i reductor de l’ansietat. Els diferents antidepressius utilitzen enfocaments diferents i es poden classificar en conseqüència. En principi, es poden distingir tres enfocaments diferents: inhibició de la recaptació de transmissors, inhibició de la degradació d’un transmissor i influència en l’alliberament del transmissor inhibint els receptors de les cèl·lules nervioses.
- Inhibició de la recaptació del transmissor: entre els medicaments que inhibeixen la recaptació del transmissor hi ha antidepressius tricíclics (amitryptilina, clomipramina, nortriptilina), selectius serotonina inhibidors de la recaptació (citalopram, fluoxetina), venlafaxina, reboxetina, bupropió i Herba de Sant Joan. Aquests ingredients actius condueixen a un augment de les concentracions del transmissor a la esquerda sinàptica mitjançant el retransport inhibit i una transmissió de senyal augmentada associada. - Inhibició de la degradació del transmissor: Inhibidors de la MAO (especialment la moclobemida i la tranilcipromina) inhibeixen diversos enzims a les cèl·lules nervioses, cosa que significa que els transmissors no es degraden.
Com a resultat, s’alliberen en concentracions més altes. - Influència en el llançament del transmissor: Mirtazapina condueix a una major alliberació dels transmissors a la fissura sinàptica bloquejant diversos receptors de cèl·lules nervioses responsables de l'alliberament del transmissor. A més del seu efecte antidepressiu, mirtazapina també té un fort efecte inductor del son.
Tots els articles d'aquesta sèrie:
