El Taijiquan, també anomenat Tai-Chi Chuan o Tai-Chi en breu, és l’ombra de la boxa xinesa. L'art marcial es va desenvolupar a l'antiga imperial Xina. Avui, el health-la tècnica de promoció és practicada per diversos milions de persones a tot el món. En Xina, els moviments (formes) del Taijiquan són l'esport popular tradicional.
Què és el Taijiquan?
El Taijiquan, també anomenat Tai-Chi Chuan o Tai-Chi en breu, és l’ombra de la boxa xinesa. El Taijiquan (en xinès: 太極拳 / 太极拳, pronunciació: tʰâid̥ʑ̥ǐtɕʰɥɛ̌n) era originalment un art marcial "intern". Va ser entrenat per al combat proper armat i desarmat. Avui en dia és sobretot un sistema d’ensenyament de gimnàstica o moviment. S'utilitza per health, desenvolupament de la personalitat i meditació. L’aspecte de la lluita es redueix cada cop més. A diferents escoles i estils, el focus se centra en exercicis bàsics i moviments individuals. Això inclou respiració i exercicis de peu, així com meditacions estant de peu. En primer lloc, s’aprenen els principis del moviment del Taijiquan. El articulacions s’afluixen i es relaxa tot el cos. A poc a poc, es corregeix la postura i s’eviten les tensions desfavorables. El "Qi" (pronunciació: Ch'i) té un significat central en Taijiquan. Ha de fluir i augmentar durant la pràctica. Els xinesos creuen que cada persona està abundantment dotada de chi des del naixement. Tot i així, el chi disminueix cada cop més amb l’edat. Els moviments s’han de realitzar de manera relaxada i fluida. El professional hauria d'aprendre a percebre i controlar el qi. Els professionals descriuen la sensació de chi com un flux d’energia que poden circular al cos o enviar a parts específiques del cos. Aquesta habilitat s’utilitza per health manteniment, control corporal i es diu que és aplicable en combat.
Funció, efecte i objectius
Les escoles i professors alemanys de Taijiquan emfatitzen diferents aspectes de l’art marcial. La majoria de la gent ho practica per motius de salut, relaxació i meditació. Només uns quants seguidors practiquen el Taijiquan per a la defensa personal, com a art marcial o com a forma de vida. A Alemanya hi ha des del 2003 l'organització paraigua alemanya per a Qigong i Taijiquan e. V. (DDQT). La majoria dels representants de Taijiquan estan afiliats a l'associació. Entre altres coses, ha formulat pautes de formació uniformes per als professors de Taijiquan. Les companyies d'assegurances mèdiques les han integrat a les seves directrius per a la implementació del § 20 SGB V (Codi social alemany) i cobreixen totalment o parcialment els costos dels cursos de Taijiquan. A Taijiquan no hi ha cap sistema de graduació, com els colors del cinturó al judo. Tampoc hi ha roba estandarditzada. Es recomana roba i sabates lleugeres i còmodes amb una sola plana i fina. El focus de la pràctica és una o més formes que consisteixen en seqüències de moviments fluïts clarament definides. Moltes formes representen el combat contra un adversari imaginari. La forma es practica de forma síncrona en un grup. Un formulari consisteix en diversos moviments o "imatges" individuals. Els noms de les imatges denoten el moviment (per exemple, Heel kick left), el caràcter del moviment (per exemple, simple fuet) o són poètics (per exemple, El blanc grua estén les ales). Moltes formes porten el nom del nombre d'imatges, per exemple, la forma de 24 imatges. Les formes més llargues consten de més de 100 imatges. Depenent del nombre d’imatges i de la velocitat, un formulari dura d’uns minuts a una hora i mitja. Les formes de Taijiquan solen realitzar-se lentament i tranquil·lament. El principi central del Taijiquan és la suavitat. Els moviments han de ser naturals, fluixos, relaxats i fluents i s'han de realitzar amb una força mínima. La lentitud ha de permetre executar correctament els moviments. El lluitador Taijiquan no reacciona als atacs de l'oponent amb tècniques de contra. Ha d’utilitzar la força de l’adversari i dirigir-la contra ell mateix. A Taijiquan, el cos ha d'estar "relaxat", cosa que no vol dir que els músculs siguin fluixos. Només es tensen els músculs que són importants per a un moviment. Respiració ha de ser profund i fluix i fluir de forma natural. En abdominals respiració, la freqüència de respiració és inferior a la de pit respiració. Els principiants aprenen a deixar fluir la respiració lliurement i adaptar-la als moviments. Els moviments s’han de realitzar amb atenció i consciència. El professional hauria de dividir el seu concentració uniformement entre la consciència del seu propi cos i els voltants. 10 regles bàsiques:
- Mantingueu el cap relaxat i erecte
- Mantenir el pit cap enrere i l’esquena erecte
- Mantingueu l’esquena i la cintura fluixos
- Mantingueu el buit i la plenitud separats (distribuïu el pes correctament).
- Deixeu penjar les espatlles i els colzes
- Apliqueu yi (intenció, intenció) en lloc de la força muscular
- Coordina per sobre i per sota
- Troba harmonia entre l'interior i l'exterior
- Realitzar moviments fluids sense interrupcions
- Exercici amb moviments suaus
Característiques i perills
In medicina tradicional xinesa (TCM), els exercicis de moviment tenen un paper important. L'objectiu és augmentar el Qi i fer que el cos i els meridians siguin permeables a ell. Qigong i Taijiquan s'utilitzen principalment per a aquest propòsit. Els exercicis es practiquen de manera preventiva per tal de mantenir la salut mental i física general durant el major temps possible. S’utilitzen menys per al tractament específic de malalties o malalties. Els efectes positius del Taijiquan sobre la salut són molt més amplis que els efectes d'altres activitats esportives. La investigació clínica demostra que el Taijiquan té efectes positius sobre el físic i el la salut mental, com el cardiovascular, sistema immune, dolor, equilibrar, flexibilitat, control corporal i força. No es coneixen riscos ni efectes secundaris del Taijiquan.
