Fisioteràpia per a la síndrome de la punta rotuliana

La fisioteràpia té un paper important en el procés de rehabilitació de la tendinitis rotular, tant com a mètode de tractament conservador com després de la cirurgia. La tendinitis rotular és una malaltia per excés de rotula (ròtula). El principal objectiu del tractament fisioterapèutic per a la síndrome del tendó rotular és primer el tractament del dolor, després l’acumulació de músculs i ... Fisioteràpia per a la síndrome de la punta rotuliana

Exercicis | Fisioteràpia per a la síndrome de la punta rotuliana

Exercicis Durant el tractament fisioterapèutic, el pacient aprèn exercicis per estirar, enfortir i estabilitzar el tendó de la ròtula. Alguns d’aquests exercicis es descriuen al text següent. 1. mobilització Acuesteu-vos d'esquena per a aquests exercicis. Ara poseu lentament els dos peus cap amunt tirant-los cap a les natges. A continuació, llisqueu lentament cap a l’extensió. Si … Exercicis | Fisioteràpia per a la síndrome de la punta rotuliana

Embenats | Fisioteràpia per a la síndrome de la punta rotuliana

Embenats Si hi ha síndrome de la punta rotuliana, també pot ser útil portar un embenat. Contràriament a les suposicions freqüents, la comoditat de l'embenat de les vendes en l'actualitat és molt elevada. L'estabilització addicional proporciona un alleujament òptim del tendó i la persona afectada se sent més segura en els seus moviments. Això dóna suport al procés de curació i redueix ... Embenats | Fisioteràpia per a la síndrome de la punta rotuliana

Malaltia Osgood slatter | Fisioteràpia per a la síndrome de la punta rotuliana

La malaltia d'Osgood La malaltia d'Osgood Schlatter també pot provocar problemes de síndrome de la punta rotuliana. Això s’anomena ostenonecrosi, que significa que el teixit ossi en la transició entre l’articulació del genoll i el cap de la tíbia s’esvaeix. Això provoca irritació de la punta del tendó rotular al genoll. ... Malaltia Osgood slatter | Fisioteràpia per a la síndrome de la punta rotuliana

Fisioteràpia: síndrome del lligament Iliotibial (genoll del corredor)

La síndrome del lligament iliotibial (ITBS), també conegut com el genoll del corredor en llengua vernacla, és una lesió dolorosa a la part exterior del genoll causada per la sobrecàrrega del tracto iliotibialis. El tractus iliotibialis és un tracte fibrós que s’estén des del maluc fins a l’articulació del genoll. En un tractament fisioterapèutic d’ITBS, el focus principal es centra en ... Fisioteràpia: síndrome del lligament Iliotibial (genoll del corredor)

Teràpia manual | Fisioteràpia: síndrome del lligament Iliotibial (genoll del corredor)

Teràpia manual La teràpia manual pot ser molt eficaç en el cas d’una síndrome del lligament iliotibial si la causa és una diferència de longitud de les cames, malposició de l’eix de la cama o malposició del peu. Les mesures de tracció i compressió que actuen sobre l’articulació del maluc i el genoll són adequades per reduir el dolor. Una centralització de l'articulació del maluc a la ... Teràpia manual | Fisioteràpia: síndrome del lligament Iliotibial (genoll del corredor)

Entrenament en construcció muscular | Fisioteràpia: síndrome del lligament Iliotibial (genoll del corredor)

Entrenament per a la construcció muscular La combinació adequada d’exercicis d’estirament per al tractus i exercicis d’enfortiment per a la musculatura circumdant és particularment important en l’entrenament per a la construcció muscular dissenyat per protegir el tracto iliotibialis. Els músculs gluteals s’han de reforçar especialment, ja que participen en el treball muscular tant concèntric com excèntric quan s’executa. Exercicis amb ... Entrenament en construcció muscular | Fisioteràpia: síndrome del lligament Iliotibial (genoll del corredor)

Entrenament fascial | Fisioteràpia: síndrome del lligament Iliotibial (genoll del corredor)

Entrenament fascial Les fasies recorren tot el cos i són el que generalment anomenem teixit connectiu. Encara pertanyen a una part relativament inexplorada de la medicina, però des de fa uns anys s’han convertit cada vegada més en el focus d’atenció. Molts científics suposen ara que moltes limitacions físiques, dolor i lesions s’originen realment en ... Entrenament fascial | Fisioteràpia: síndrome del lligament Iliotibial (genoll del corredor)

Medicaments contra la inflamació | Fisioteràpia: síndrome del lligament Iliotibial (genoll del corredor)

Medicaments contra la inflamació Normalment, en la fase inicial d’una síndrome de banda iliotibial aguda, s’utilitzen analgèsics com l’ibuprofè o el diclofenac per al tractament. Aquests fàrmacs del grup dels AINE (antiinflamatoris no esteroïdals) també tenen una funció antiinflamatòria. S’ha de preferir una aplicació local mitjançant un ungüent, ja que d’aquesta manera no és negatiu ... Medicaments contra la inflamació | Fisioteràpia: síndrome del lligament Iliotibial (genoll del corredor)

Resum | Fisioteràpia: síndrome del lligament Iliotibial (genoll del corredor)

Resum En definitiva, la síndrome de la banda Iliotibial és una malaltia que afecta especialment els corredors i les persones que practiquen esports molt intensius. En la majoria dels casos, la causa rau en moviments incorrectes o malposicions, que sovint es poden controlar fàcilment mitjançant la fisioteràpia. La lesió en si és molt fàcil de controlar i només en casos molt rars ... Resum | Fisioteràpia: síndrome del lligament Iliotibial (genoll del corredor)

Resum | Fisioteràpia, entrenament i exercicis de la síndrome de la punta rotuliana

Resum El tractament de la hidrocefàlia de la punta rotular sovint consisteix en una combinació de diversos mètodes terapèutics. Bàsicament, en el cas d’un hidrocefàlia del tendó rotular a causa d’una sobreesforç, cal comprovar si la soca és massa unilateral o massa pesada a la rutina diària d’entrenament. En aquest cas, una variació o modificació ... Resum | Fisioteràpia, entrenament i exercicis de la síndrome de la punta rotuliana

Fisioteràpia, entrenament i exercicis de la síndrome de la punta rotuliana

La síndrome del tendó rotular és una malaltia degenerativa i crònica dolorosa de la transició ossi-tendinosa de la ròtula inferior. La síndrome de la punta rotular es troba sovint en atletes que realitzen una alta proporció de salts en el seu esport. Aquests inclouen el salt de llargada, el triple salt, el salt d’alçada, el voleibol i esports similars. Un altre terme per a la síndrome de la punta rotuliana és ... Fisioteràpia, entrenament i exercicis de la síndrome de la punta rotuliana