Malaltia cardíaca valvular: teràpia farmacològica

Objectiu terapèutic

Millora de la capacitat d’exercici

Recomanacions de teràpia

• Estenosi aòrtica (droga teràpia no és possible).
• Insuficiència aòrtica:
  • Inhibidors de l'ECA, antagonistes del receptor de l’angiotensió II (per reduir la precàrrega i la posterior càrrega *).
  • Glicòsids cardíacs (per augmentar la contractilitat).
  • Diürètics
• Estenosi mitral:
  • Glicòsids cardíacs (Per als fibril · lació auricular; per augmentar la contractilitat / capacitat de contracció).
  • Diürètics (medicaments diürètics).
• Regurgitació mitral:
  • Endocarditis profilaxi (mesures mèdiques preventives dissenyades per prevenir l’endocarditis infecciosa).
  • Trombosi profilaxi en cas d 'evidència de trombes o trombosi a la historial mèdic.
  • In arítmies cardíaques adequat teràpia, si cal, implantació ICD (cardioverter implantable / Desfibril · lador; marcapassos).
• Prolapse mitral:
  • Profilaxi de l’endocarditis
  • Profilaxi de la trombosi quan hi ha proves de trombes ("coàguls de sang") o trombosi (formació d'un coàgul de sang en un vas sanguini) a la història clínica (antecedents de casos)
  • In arítmies cardíaques adequat teràpia, si cal, implantació de DCI.
• Vegeu també a "Teràpia addicional".

* Precàrrega (precàrrega): força que condueix al estirament de les fibres dels ventricles (cor cambres) al final de diàstole (relaxació i fase d'ompliment de la cor) Postcàrrega (= postcàrrega): forces que contraresten la contracció dels músculs de les cambres del cor i, per tant, limiten l’ejecció de sang des cor càmeres al sistema vascular.

Altres notes

• Teràpia de la insuficiència cardíaca/ insuficiència cardíaca (vegeu a continuació el tema del mateix nom).
• Mentre NOAKs (novitamina K anticoagulants orals antagonistes) es poden utilitzar en tots els pacients amb malaltia cardíaca valvular, pacients amb mecànica vàlvules cardíaques i aquells amb reumàtica vàlvula mitral l'estenosi hauria de continuar rebent AVK (vitamina K antagonistes).
• Malaltia cardíaca congènita (sinònim: cardiopatia congènita, AHF) i NOAK: els pacients adults amb cardiopatia congènita amb NOAC presentaven taxes més altes de tromboembolisme (3.8% versus 2.8%), MACE (7.8% versus 6.0%), sagnat (11.7% versus 9.0%), i mortalitat per totes les causes (4.0% versus 2.8%; tots els P <0.05) després d’un any de teràpia en comparació amb els AVK. CONCLUSIÓ: Els AVK s’han de considerar més probables en pacients amb defectes cardíacs congènits.