Testicles no descendents (Maldescensus Testis): prova i diagnòstic

Generalment, diagnòstic de laboratori es pot ometre. No obstant això, el diagnòstic de laboratori és obligatori (indispensable) en cas de testicle bilateral no palpable.

Paràmetres de laboratori de primer ordre - proves de laboratori obligatòries - en testicles bilateralment no palpables.

  • Gonadotropines (LH, v - en sospita d’anorquia (testicle absent).
  • La inhibina-B (la inhibina B es produeix a les cèl·lules de Sertoli del mascle. Inhibeix i regula directament v secreció al glàndula pituitària. La combinació de determinació de v i els nivells sèrics d’inhibina B es consideren actualment el millor indicador de deteriorament de la funció de les cèl·lules de sertoli o espermatogènesi). - Per a la detecció de testosterona-producció de teixit [en sospita d’anorquia / testicle absent].
  • Prova HCG (Prova d'estimulació HCG; prova de la funció de les cèl·lules de Leydig) Prova per detectar cèl·lules de Leydig funcionals (= detecció de testosterona-producció de teixit). En aquesta prova, la capacitat endocrina dels testicles (testicles) es comprova mitjançant l’estimulació amb gonadotropina corionica humana (HCG). HCG té una activitat predominantment LH i estimula testosterona producció de cèl·lules de Leydig - per diferenciar entre anorquia (testicle absent) i criptorquidisme (el testicle no es palpa i té una ubicació intraabdominal) [ja no or estàndard].
  • Anàlisi cromosòmica: en casos de testicles bilaterals no palpables, genitals intersexuals i / o hipospadias (esquerda uretral inferior); excloure un cariotip femení amb síndrome adrenogenital concomitant (AGS) [trastorn metabòlic hereditari autosòmic recessiu caracteritzat per trastorns de la síntesi hormonal a l'escorça suprarenal; aquests trastorns condueixen a una deficiència d’aldosterona i cortisol; condueix a la virilització (masculinització) en les nenes]