Romero s'ha conegut com una planta molt aromàtica que s'utilitza per primera vegada cuina com a herba condimentadora.
Ocurrència i cultiu de romaní
Romero desenvolupa una olor típica especiada i força forta i es pot cultivar mitjançant la propagació d'esqueixos. Romero prospera al mar Mediterrani i estima tot el sol, baixaigua condicions climàtiques i sòl calcari. A Portugal, el mar Jònic i el mar Negre, també es troba romaní. La planta és labrada i es caracteritza per un creixement perenne. Les fulles són llargues, estretes i fermes i es troben en els anomenats falsos verticils anomenats estrella i feltre. El romaní forma flors poc visibles que floreixen durant tot l'any. El romaní s’adapta excel·lentment a l’ambient sec i molt càlid amb les fulles peludes arrissades cap a la part inferior. El romaní desenvolupa una olor típica especiada i força forta i es pot cultivar mitjançant la propagació d'esqueixos.
Efecte i aplicació
L’ús de romaní es refereix principalment al seu ús intens especials herba. Per aquest motiu, el romaní és una cuina especials i és adequat no només per condimentar plats picants i rústics, sinó també com a addició aromatitzant a les gelatines a base de pomes i a les mantegues d’herbes. A més, quan es crema, el romaní desprèn una olor similar a la de encens. El romaní té un significat important en el context de la medicina natural, perquè el romaní es considera una planta medicinal. Les aplicacions medicinals es basen tant en els forts efectes germicides com en els anomenats antisèptics, així com en els olis essencials que conté la planta en quantitats riques. Més o menys coneguts són els olis de romaní d’acció intensiva, coneguts pels seus pell propietats d’escalfament. Aquests olis són adequats per a tractaments interns i externs i s’utilitzen popularment com a part aromateràpia. Un altre ús del romaní és un mel obtingut de les flors de romaní, que té una consistència semblant a ungüent quan s’emmagatzema durant molt de temps. Els ingredients del romaní es caracteritzen per sang circulació estimulant, pell propietats irritants i antiinflamatòries. A més, es diu que el romaní com a te és extremadament apetitós i, en cas de sobredosi, intoxicador i inductor de rampes. Per a persones que pateixen health problemes causats per la reducció bilis cabal, es recomana romaní com a remei sense recepta que estimula la bilis. Això també és cert en casos de molèsties persistents estómac i intestins per sucs digestius insuficients i en relació amb bufeta condicions. El romaní estimula l'excreció d'orina.
Importància per a la salut
En la forma de banys d’oli i, com a begudes espirituoses de romaní, el romaní pot alleujar-lo trastorns circulatoris i debilitat, així com gota i reumatisme. Processat en ungüents, el romaní, sol o en combinació amb altres plantes medicinals, és un excel·lent ajut terapèutic contra les migranyes i mals de cap. Per a les persones que pateixen de curació oberta ferides, ungüents i infusions de romaní es consideren un remei natural que mata els inflamatoris patògens i té un efecte desinfectant. Això promou cicatrització de ferides. A més, tots els remeis naturals del romaní no tenen efectes secundaris ni riscos. Una propietat que s’ha utilitzat àmpliament és l’anomenat efecte antimicrobià de l’oli de romaní en matar les soques patògenes de els bacteris, llevats i floridures, que poden lead a nombrosos pell malalties en particular. Per aquest motiu, es recomana que els additius per al bany amb romaní siguin extremadament beneficiosos. El romaní també ha guanyat importància terapèutica a Barcelona depressió, epilèpsia i en moltes malalties físiques cròniques. Un efecte astringent i astringent del romaní es demostra pel fet que s’utilitza com a tònic i espasmolític, així com en preparats analgèsics.
