Cerebel | Tronc cerebral

Cerebel

El cerebel com a part del cervell es troba al tronc del cervell a la seva esquena i està connectat a ell per tres peduncles cerebel·lars (peduncles = peus). De la resta de cervell (cervell), sota el qual el fitxer cerebel està situat, està separat per una placa cerebral (tentorium cerebelli, tentorium = tenda). El cerebel es divideix en el cuc cerebel·lar central (vermis), que està envoltat a cada costat per un hemisferi cerebel·lós.

Connectat al cuc hi ha el flocculus (flocculus = lona petita). La superfície del cerebel està formada per solcs i girs, que permeten una divisió en lòbuls. El cervell la tija del cervell és responsable de la regulació de processos vitals com el son, respiració, sang pressió o micció.

a) Cervell mig: al cervell mig (tronc cerebral), les vies ascendents corren cap al cervell i les vies descendents cap al medul · la espinal. També juga un paper en la percepció de dolor amb el gris cavernós central com a part del sistema límbic. La substància negra juga un paper en el sistema motor, el nucli ruber en el sistema coordinació dels moviments musculars i de la tensió muscular (to muscular).

El cervell participa en processos visuals (moviments oculars, visuals reflex), així com processos auditius (reflexos auditius) a través de la placa de quatre turons. b) Pont: al pont, els senyals es canvien al cerebel. c) Medul·la estesa: la medul·la estesa (tronc cerebral) i el format reticular són importants i importants coordinació centres del cervell.

Les vies piramidals (tractus corticospinalis) proporcionen la connexió entre l’escorça cerebral i el medul · la espinal per regular el treball muscular. El sistema d’oliva es forma com una estació de commutació entre el sistema motor i el cerebel. La Formatio reticularis (tronc cerebral) es troba al cervell mig, així com al pont i a la medul·la estesa.

La seva tasca és la regulació dels processos vegetatius i afectius. Existeixen connexions amb el sistema límbic (estat d'ànim), l'escorça cerebral (consciència, adormiment, despertar, excitació), el medul · la espinal (dolor supressió, processos motors), sistemes sensorials i estacions nervioses motores (tensió muscular, coordinació de moviments estereotípics, control dels moviments oculars). A més, hi participa el format reticular reflex, inclosos els reflexos de secreció de deglució, succió, cornea, vestibular, oculomotor i digestiu. d) Cerebel: el cerebel, com a part del cervell, juga un paper en la coordinació i regulació dels moviments musculars, inclosa la tensió muscular (tònus mucós), així com en el moment dels moviments.

Juntament amb l'òrgan laberíntic (òrgan d'equilibri), assegura equilibrar. Per realitzar totes aquestes tasques, el cerebel rep visual (visió), auditiu (auditiu), vestibular (equilibrar), propioceptiva (sensibilitat a la profunditat) i exteroceptiva (tacte, vibració, pressió, dolor, temperatura) informació.