Diagnòstic
Aquí, els signes clínics tenen un paper decisiu. A més, a sang l’anàlisi de gasos es realitza per donar suport al diagnòstic sospitós d’hiperventilació. S’espera que això doni lloc a una reducció dels valors de bicarbonat i CO2, generalment amb valors de pH i O2 augmentats.
Bàsicament, el diagnòstic explícit de la forma d’hiperventilació psicògena és un diagnòstic d’exclusió. Per tant, hi ha problemes amb cor (trastorns del ritme cardíac o trastorns cardiovasculars) i els pulmons (asma) s’han d’excloure. Les troballes d’auscultació dels pulmons haurien de ser generalment normals en hiperventilació psicògena.
Teràpia
La primera prioritat sempre és intentar calmar el pacient. Per conscient inhalació i l'exhalació, sovint és possible controlar la hiperventilació semblant a una convulsió, de manera que el pCO2 torni ràpidament a la normalitat i els símptomes disminueixin ràpidament. La hiperventilació psicogènica es pot controlar molt bé amb l’anomenada “respiració de la bossa”.
Aquí el pacient hauria de sostenir una bossa de plàstic sobre la seva boca i intenteu respirar-hi lentament i amb calma. D'aquesta manera, el contingut de CO2 expirat s'inhala immediatament de nou i amb el temps es contraresta la disminució inicial de pCO2, que compensa les vies respiratòries alcalosi. És important tenir en compte que la respiració de la bossa només s’utilitza quan es té la certesa que hi ha hiperventilació psicògena.
Si no fos així i el pacient respirés massa a causa d’una deficiència greu d’O2, aquesta mesura només empitjoraria la situació. Es recomana als pacients que pateixen una forma psicogènica coneguda d’hiperventilació que s’entrenin. D’aquesta manera aprenen a gestionar millor la situació i no a entrar en pànic, sinó a fer servir la respiració de la bossa, per exemple.
A més, sovint ajuda a utilitzar conscientment el diafragma respiració i col·locar les mans a l’abdomen per seguir activament el moviment respiratori. A més, té sentit realitzar regularment exercicis relaxants i entrenament autogènic per contrarestar les causes. Com més confiat es senti un pacient en la situació d’hiperventilació psicògena, menys greus seran els símptomes i millor es podrà controlar l’atac.
Si les mesures terapèutiques esmentades anteriorment no ajuden, s’ha de tenir en compte el tractament psicosomàtic. Si un pacient desenvolupa tetania d’hiperventilació, diazepam, un relaxant muscular, s’ha d’administrar a més de la mesura de respiració de la bossa.
